'Hipócrates', avatars d'un metge resident

Les relacions entre metges, residents, infermeres i pacients d'un hospital, així com els conflictes derivats de la diferent comprensió de l'ètica mèdica, constitueixen l'ampli ventall dramàtic d'Hipócrates, una pel·lícula d'aparent senzillesa formal, ben construïda i encara més ben interpretada, de les que se'n realitzen moltes a França i que convé retenir.

Dos són els personatges que destaquen, tot i un plantejament que no deixa de ser coral. Un és el jove nou resident d'un hospital parisenc, Benjamin, també fill d'un dels responsables del centre. L'altre és un resident amb més experiència, d'origen algerià, Abdel, amb qui té un conflicte d'interessos encara que en el fons és dels pocs que el comprenen.

Notícies relacionades

Thomas Lilti: "El sistema mèdic és defectuós i absurd"

Valente torna a l’univers de la família amb la comèdia ‘Amnèsia’

Una mala elecció en una consulta, i la subsegüent mort d'un pacient cirròtic i que vivia en la indigència, obre la mesurada caixa dels trons. El corporativisme mèdic el protegeix, però Benjamin sap que ha obrat malament. I entre aquest sentiment de culpa que es fa més tens a mesura que el relat avança, el director Thomas Lilti ens ofereix un retrat summament creïble, realista i pròxim del funcionament d'un hospital, les interioritats dels seus corredors, les relacions d'insatisfacció sentimental i laboral d'alguns dels seus treballadors, els moments d'esbarjo durant els sopars i els dinars del personal

És d'aquests films que no aixequen la veu ni plantegen grans temàtiques, però que no deixen indiferets tant pel que expliquen com per la manera tan honrada d'explicar-ho.