Els colors de la infància

«Estos días azules y este sol de la infancia», va deixar escrit Antonio Machado pocs dies abans de morir. Un últim vers que el jove dramaturg i director Marc Artigau va rescatar per donar títol al seu personal viatge a la infantesa, Aquellos días azules, que ha tornat al Círcol Maldà, on ja va triomfar la temporada passada, fins al 24 d'abril. «És com anar al país dels cromos i les bicis sense frens, i tornar, però sense nostàlgia», resumeix el creador. Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé canten, discuteixen, rememoren en un muntatge que Artigau defineix com a «cabaret literari».

La poesia, els contes, les escenes i la música -els actors també toquen instruments- porten a una infantesa amb la qual tots es poden identificar encara que apel·li especialment a la generació dels 80, la de la Fanta, els ganchitos i el Doraemon. «Hi ha llocs comuns a totes les infàncies, com el primer petó, la mort d'un avi...». Un viatge trufat d'humor però també crueltat. Així és la infantesa. «Per a la funció escolar hem hagut d'eliminar un desagradable acudit», informa Artigau, que ha aconseguit acostar la poesia al públic d'una manera tan lúcida com divertida.

Notícies relacionades

El públic canta ‘El meu avi’ després d’una xiulada, a Calella de Palafrugell

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

L'espectacle transcorre com si se succeïssin «25 fotografies» d'una etapa que l'autor recorda «molt feliç». «No és autobiogràfic, però sí que hi ha punts de partida. He intentat fugir dels tòpics», afirma. Entre les imatges figuren la primera sardana escatològica i cites com la cèlebre «la verdadera pàtria de l'home és la infància», de Rilke.

Al prolífic Artigau -des de fa quatre anys explica contes als noctàmbuls de Catalunya Ràdio- se li acumulen els èxits i els projectes. Ajudant de direcció a El curiós incident del gos a mitjanit, per a la temporada que ve prepara amb Oriol Broggi una adaptació d'Al vostre gust de Shakespeare, i un nou musical amb Àngel Llàcer per al TNC. A més a més, ha escrit Caín i Abel, una «faula sobre el primer i el tercer món, sense dolents ni bons».