NOU LLANÇAMENT DESPRÉS DE L'ÈXIT D''EL TURISTA'

Un Blaumut frondós

El quintet presenta demà 'El primer arbre del bosc' a l'Auditori Les melodies sonen més compactes en el seu últim disc

El grup català interpreta ’De moment’ / RICARD FADRIQUE

2
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL / BARCELONA

Blaumut torna més poètic. I amb melodies i sonoritats més frondoses. El turista, el seu primer disc, ha crescut i viatjat, de manera literal en les lletres de les seves noves cançons. El quintet se sent més segur. I per al seu recent àlbum, El primer arbre del bosc, ha apostat per l'autoedició i l'autoproducció. Si els arbres no deixen veure el bosc, aquest és el primer i feliç pas per controlar tots els detalls. De moment, el compacte ha sigut número u a iTunes Espanya i demà el presentaran a l'Auditori de Barcelona.

El turista té més llocs per compartir el seu Pa amb oli i sal i per recórrer en Bicicletes... Llocs com Ams­terdam, l'última peça que van escriure. O El pont de l'Accademia, fruit d'un altre viatge del cantant i compositor Xavi de la Iglesia, aquesta vegada a Venècia. «El Xavi ens va passar aquestes noves 13 cançons amanides i després tots les vam anar salpebrant. Potser vam pecar de carregar-les molt -relata Manel Pedrós, el bateria-. Però vam comptar amb l'ajuda de Carlos Montfort, que va saber trobar-los un punt més atractiu i fer-les menys lineals». Montfort, «el sisè Blaumut», ja els va ajudar en la producció artística d'El turista simfònic.

El cas és que Blaumut sona també més contundent. «Hem fet un pas més cap al pop i hem deixat una mica de costat el folk», descriu el violinista Vassil Lambrinov. «I hi ha més presència de les cordes», apunta el violoncel·lista Oriol Aymat. Encara que el seu elegant lirisme no sempre està tan en primer pla. «Com que les cançons estan més produïdes, apareixen més filtrades. ¡Però igual d'inconfusibles!», es congratula Lambrinov.

El Blaumut actual va néixer després de la sortida del seu disc de debut. I després de la corresponent gira, han consolidat un so de banda que han aconseguit traslladar a aquest últim llançament. «Ens hem acostumat a treballar junts i això s'ha notat en tot: gravació, mescles, arranjaments... Ara som cinc caps en comptes de quatre donant idees i proposant formes», explica el timoner del conjunt.

Notícies relacionades

Idees i formes que en moltes ocasions germinaven arran de la passió del cantant per la fotografia i el dibuix. I que en aquest disc compten amb fils conductors com «la simbologia del bosc» i la «individualitat dins del conjunt, amb un punt filosòfic». Una cosa de la qual es van adonar, diu, ja fora de l'estudi. «De fet, fins i tot ens va costar saber com batejar l'àlbum. Hi va haver altres opcions, com Vent que mou el temps [el títol d'un altre dels seus temes], però algú va proposar El primer arbre... i com que lligava amb la idea que és el nostre primer projecte autoproduït i esperem que hi hagi un bosc de discos…», sospira.

Viatge emocional

Vent és una paraula recurrent en les lletres. «I llum. I aire. Són nexes que donen unitat al disc», explica. A Amsterdam hi ha un altre terme clau: destí. «Som, som passatgers/ a l'abordatge, dins l'ampolla del missatge,/ on ens dibuixi el vent,/ tan invisible que hem confós amb el destí», diu la tornada. El viatge que proposa De la Iglesia és també a l'interior. Esquivant marors emocionals. I tot, mantenint l'original ADN de la banda. Trenant la cançó d'autor, el pop, la clàssica, la barroca, el folk i els reconeixibles xiulets. El seu imaginari navega lliure.