Baralla de galls a la jamaicana

Pocs esdeveniments musicals combinen amb una esquizofrènia tan explosiva la fraternitat i la competitivitat com el soundclash. Són festes combats entre dos sound systems (equips de col·leccionistes de música jamaicana) que lluiten per guanyar-se el públic punxant els talls més originals i defensant-los amb arengues contra el seu rival. Dissabte l'Ateneu Nou Barris va viure un tens i aferrissat duel entre HiLight, de Manlleu, i Fire Warriors, d'Hostalets de Balenyà.

És estrany veure aquesta mena de vetllada per aquí i la de dissabte tenia un al·licient doble. Per un costat, tot el que va sonar era material exclusiu; dubplates o gravacions que cada equip aconsegueix pagant a un cantant perquè reciti uns versos a mida. Una estrella jamaicana pot cobrar 1.400 euros i un col·lega de Sants es pot conformar a compartir un pollastre a l'ast i una cervesa, però la mitjana per dubplate ronda els 200 euros i els de Manlleu i Hostalets ja hi han invertit algunes desenes de milers d'euros.

El segon al·licient de la nit va ser que tot va sonar a través d'un monumental equip d'altaveus del col·lectiu Green Light ubicat al centre de la sala. Escoltar música jamaicana en aquestes condicions és una experiència vibrant i reveladora. Literalment: aquest impacte, comparat amb el so d'un concert normal, és similar al d'anar per primera vegada a un cinema de pantalla gran després d'haver-se passat la vida veient pel·lícules a la televisió. Perquè els greus retronessin com calia, el corrent era de 380 volts.

Pablo Lamotta, de la promotora Big Coconut, explica que un esdeveniment així seria inviable en una sala convencional on hi ha limitacions de volum, els costos són més alts i les normes, més estrictes. «Programar a l'Ateneu és fomentar les dinàmiques cooperatives i reforçar el teixit sociocultural del barri», ressalta.

Notícies relacionades

Una epopeia de soroll atonal a l'hora del vermut: així s'inaugura el Primavera Sound a 6 quilòmetres del Fòrum

Nou ex consellers de Cultura, contra el trasllat de les pintures de Sixena: «Seria una pèrdua irreparable»

El combat es deia Mossega la pols, i els dos equips van combinar el català amb accent de la Plana i anglès amb girs jamaicans. Una mica còmic, la veritat, perquè un deixava anar: «Et cauran les galetes que ni les veuràs»,  i l'altre responia: «Me no carry bad feelings». I, enmig de tot això, el públic ballant, rient, cridant i caldejant la disputa, cada vegada més tensa, amb xiulets i botzines.

HiLight i Fire Warriors es van dir de tot i al final van guanyar els de Manlleu per votació popular. Va ser un èxit de convocatòria i un pas més en la divulgació de la cultura jamaicana feta gràcies a la col·laboració de múltiples activistes. Ara ja només falta que els contrincants firmin la pau. El més normal és que demà tornin a ser amics.