Emigrants amb iPad

Si l'emigració espanyola dels anys 60 cap al nord queda reflectida en clau de comèdia en films com Vente a Alemania, Pepe, l'actual fuga de cervells que s'ha disparat amb la crisi a Espanya ja té el seu títol, Perdiendo el norte, que ahir va arribar a la cartellera. El director i guionista Nacho G. Velilla (Fuera de carta, Que se mueran los feos) torna amb aquesta història basada en centenars d'entrevistes amb joves espanyols que han hagut d'anar a buscar-se la vida fora.

Rodada entre Madrid i Berlín, la pel·lícula està protagonitzada per un sòlid repartiment amb Yon González, Julián López, Blanca Suárez, Miki Esparbé, i secundaris de luxe com Javier Cámara, Carmen Machi i el veterà José Sacristán, degà del repartiment que fa més de 40 anys va interpretar amb Alfredo Landa Vente a Alemania, Pepe, de Pedro Lazaga. En aquell film els protagonistes eren uns pencaires. En aquest són joves ben formats com Braulio (Julián López), brillant investigador a qui les retallades deixen a l'atur, i Hugo (Yon González), estudiant convençut que les seves dues carreres i el seu màster són passaport suficient per al futur. No obstant, cap ha previst que la falta de coneixement de l'alemany es convertirà en un handicap i els obligarà a treballar en un restaurant turc, propietat de Hakan (Younes Bachir).

Notícies relacionades

Busca el teu estil en set passos

El misteri i labogeria de Slipknot

«Als anys 60 l'emigrant espanyol anava amb maleta de cartró. Avui porta ipad, ordinador i en lloc de telèfon es comunica via Skype però les circumstàncies són molt semblants», comenta el director. «L'engany forma part de l'emigració, a ningú li agrada reconèixer que a fora viu pitjor que al seu propi país», afegeix respecte a la mentida que el personatge de Yon Gónzalez es munta per no decebre la seva nòvia i els seus pares, que s'han hipotecat fins al capdamunt amb els seus estudis i tren de vida. «Per a mi, que acostumo a fer de galant o heroi, el més complicat va ser trobar el to que el director buscava», comenta Yon González, que promet sorprendre amb un canvi de registre a Killing time, que s'estrenarà al Festival de Màlaga. Respecte al seu personatge a Perdiendo el norte, comenta: «La seva ignorància és l'origen de la seva xuleria. Diguem que té molta teoria però li falta trepitjar el carrer, cosa que farà a Berlín». L'ajudarà a obrir els ulls conviure en un pis amb altres espanyols, entre ells una arquitecta amb cinc anys d'experiència a Berlín (Blanca Suárez) que sí que ha aconseguit col·locar-se, i el seu germà (Miki Esparbé), un cambrer que es dedica a fer tripijocs. «Vaig portar molt al límit el personatge perquè és el gracioset», diu l'actor manresà, que passa un bon moment, amb diversos films per estrenar.

Narrat amb una barreja d'humor i tendresa, Perdiendo el norte uneix la comèdia romàntica i la social. «Sacristán, amb un personatge que és un d'aquells emigrants dels 60 que es va quedar a viure a Alemanya, temia que al ser una comèdia no tractéssim amb prou respecte el tema», revela el director , que té dos nebots a l'estranger, l'un enginyer i l'altre veterinari. «Ens van vendre el miracle espanyol però hi ha una generació molt preparada que viu pitjor que els seus pares. I el ministeri d'Ocupació calcula que entre el 2011 i el 2020 emigraran d'Espanya un milió de persones. Són moltes històries que esperen ser explicades».