Quotidianitat il·lustrada

Sentit de l'humor, tendresa, optimisme, temes com l'amor, el desamor, la mort, la parella, el sexe, el pas del temps... Pensaments il·lustrats amb el bonrotllisme com a comú denominador, amb un desenfadat reflex de la quotidianitat i una desacomplexada mirada a les pors, inseguretats i inquietuds dels seus autors i autores. Són obres filles de les xarxes socials que consoliden una tendència que l'any 2014 va portar d'internet al paper il·lustradores com l'argentina Agustina Guerrero (Diario de una Volátil) i la navarresa Laura Santolaya (i el seu àlter ego P8ladas de Los lunes me odian), totes dues amb milers de seguidors a Twitter i Facebook, aparadors per a les seves vinyetes, hereves confesses de Maitena. En aquesta línia, que també seguia la cantant Dolo Beltrán (Pequeños desastres y otras alegrías), arriba ara la veneçolana Sara Fratini amb La buena vida (Lumen) i, amb un punt de vista menys femení i més nostàlgic, el tàndem del guionista i professor de cinema Enric Pardo i la il·lustradora Lyona (Marta Puig), amb La vida es corta, i luego te mueres (Reservoir Books).

Pors i desitjos

Fratini (1985) va començar a penjar a Facebook els seus dibuixos el 2012 (i al seu blog, Twitter i Instagram). Allà la va descobrir la seva editora. «Les xarxes són un mar, una porta oberta on fer visible la teva feina. Em va servir per trobar el meu estil, expressar-me i obligar-me a ser constant en alguna cosa. Són retrats del meu dia a dia, en els quals sóc molt sincera amb mi mateixa. Reflecteixen les meves pors, els meus desitjos, el que sento en cada moment», revela la il·lustradora, especialista en murals (de fet acaba d'improvisar, en un finestral de l'editorial on transcorre l'entrevista, un enorme dibuix amb una de les seves característiques noies grassonetes en blanc i negre, amb el rosa pàl·lid de les galtes com a única nota de color, i amb els cabells llargs que ella associa amb els records i dels quals pengen referències com un cafè o un muffin).

Aquell mateix 2012, Enric Pardo publicava la novel·la Todas las chicas besan con los ojos cerrados i era un principiant a Twitter. «Però de seguida vaig veure que els 140 caràcters d'un tuit podien ser microcontes i vaig pensar a fer-ne un cada dia, així m'obligava a una disciplina d'escriure». Des de llavors, aquest guionista (guanyador d'un Ondas per Arròs covat) no ha deixat de fer-ho. Un dia una lectora li va demanar que li firmés una selecció d'aquells tuits que havia imprès per regalar a la seva parella. I va sorgir la idea de recollir-los en un llibre. El resultat és La vida es corta, i luego te mueres, 120 microrelats, 20 d'inèdits, als quals els senzills dibuixos de Lyona aporten una nova dimensió.

Lyona ja havia il·lustrat el conte infantil de Santi Balmes (Love of Lesbian) Jo mataré monstres per tu, però, com Pardo, a qui va conèixer quan estudiaven el 1997 a l'escola de cine de Barcelona, s'havia dedicat més a l'audiovisual dirigint videoclips musicals. Van ser també les xarxes les que la van portar a la il·lustració, ja que va començar a penjar un dibuix diari. «M'obligava a explicar-hi alguna cosa personal,  alguna cosa que m'havia passat aquell dia...».

 

Fratini, llicenciada en Belles Arts a Madrid, viu a Itàlia, on organitza La Guarimba Internacional Film Festival, i en algunes vinyetes de La buena vida l'acompanyen un monstre i els seus fantasmes particulars. «Tots en tenim. Sempre hi són, visibles o invisibles. Els meus són les meves inseguretats, la mandra, la timidesa, la inconstància.... però me'n ric una mica. Sóc bona ignorant-los i, tot i que tornen a aparèixer, intento portar-los la contrària», confessa l'autora, que demana somriure malgrat els mals moments. «Tots anem superestressats, jo insto a la calma, a la tranquil·litat. Encara que jo estigui trista, envio un missatge positiu, per capgirar-ho».

Notícies relacionades

El públic canta ‘El meu avi’ després d’una xiulada, a Calella de Palafrugell

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

Un altre dels temes de Fratini i pel qual convida a disfrutar del dia a dia és el pas del temps -«des de petita m'angoixa com passa de ràpid el temps, m'estressa no aprofitar cada moment»-, que també és present al llibre de Pardo, ja des del títol -La vida es corta, i luego te mueres-, que destil·la humor negre. Per a l'autor i per a Lyona, el 2013 va ser un any de morts pròximes. «Quan les persones importants que estmes se'n van, t'adones que la vida s'acaba», lamenta la il·lustradora catalana.

'Retorn al futur'

Per exorcitzar-ho i per «canalitzar la mala bava amb què et lleves més d'un dia», busquen divertir. I aporten referents que vencen el pas del temps, com l'obsessió per Retorn al futur, amb Michael J. Fox com a icona dels 80, amb la qual reten homenatge al tipus de cine que els agrada (no en va presenten el llibre a la nova sala Phenomena, antic cine Nàpols, on es projecten unes escenes del film de Robert Zemeckis). Nostàlgics dels 80 «en una ciutat -opina Pardo- d'aparences, on tots estem tristos i sols però ho dissimulem, com a les xarxes socials».