Anar al contingut

«La filosofia ajuda a fer front als prejudicis»

ELENA HEVIA / BARCELONA

Només a França pot donar-se el cas que un filòsof es converteixi en una figura popular i, a més, sigui llegit per milers de persones. Ho va ser el best-seller de Roger-Pol Droit (París, 1949) 101 experiencias de filosofía cotidiana (reeditat per Blackie Books) i ha repetit recepció amb Si solo me quedara una hora de vida (Paidós). La sorpresa és que la claredat i l'eficàcia que desplega per incitar al pensament a partir del que és comú i pròxim no topa frontalment amb el gran prestigi d'aquest conseller de filosofia de la Unesco i responsable de l'Institut d'Estudis Polítics de París.

-Bona part dels seus llibres intenten respondre a la pregunta del milió: ¿Per a què serveix la filosofia? 

-La filosofia no et dirà mai de quina manera s'ha de viure, però consisteix a examinar les teves idees. Aquesta és la definició més simple que conec. Tothom té idees i tothom sap defensar-les, però en aquesta defensa no comença la filosofia.

-¿Quan comença, llavors?-Quan ens dediquem a examinar les nostres idees, a posar-les a prova i a veure si són coherents o il·lusòries.

-Perdoni que hi insisteixi, però ¿podria posar-me un exemple més pràctic de la utilitat de la filosofia?

-Ens ajuda a enfrontar-nos als prejudicis i a les il·lusions. I la seva gran utilitat per a la vida democràtica dels ciutadans és ajudar-nos a resistir enfront de la propaganda i la manipulació. Aquesta és la meva posició. Avui hi ha molts pensadors que parlen de la filosofia com una manera de trobar la felicitat i la serenitat. Jo desconfio una mica de tot això.

-Perquè més que filosofia serien manuals d'autoajuda. ¿És això? 

-Sí, busquen fórmules de felicitat ràpides que omplen les revistes. Però quan llegeixes aquestes receptes t'adones que hi ha alguna cosa que no funciona: s'ha de ser feliç d'una determinada manera i, a més, en tots els terrenys, a la feina, amb els nens, al llit, a taula... Es tracta d'eliminar tot el que és negatiu. No han d'existir el dolor, la malaltia, la misèria o els conflictes. Crec que dir que sí a la vida és dir que sí a tot. A la bellesa, l'amor i la felicitat, però també a la traïció, la misèria i el patiment. No es tracta de resignar-nos davant el patiment però a l'intentar eliminar la violència, l'odi o la injustícia ens acostem a un somni que pot convertir-se en un miratge totalitari, un instrument de control social.

-¿Si solo me quedara una hora de vida podria ser un exercici més del seu 101 experiencias de filosofía cotidiana

-És el llibre més personal dels que he escrit. Potser està lligat al fet que estic prenent consciència de l'edat que tinc i això em porta a pensar en la mort. Neix de la necessitat de dir el que penso de manera breu i senzilla. La meva filla va decidir fer un viatge al voltant del món i jo em vaig dir: si ara m'atropellés un autobús ella llegirà molts dels meus llibres però en cap em trobarà a mi mateix. Naturalment aquesta és una experiència imaginària, jo estic bé de salut.

-¿És possible jugar amb la filosofia?-Molts dels meus llibres sorgeixen com a jocs. Fent l'exercici que proposo aquí no et moriràs realment però descobriràs coses sobre la vida, sobre tu mateix i els altres. Abans d'accedir als textos s'ha d'haver experimentat alguna cosa: la sorpresa, la consciència de l'amor, el dubte... Tots són detonants per a la reflexió.

-¿Significa que, si ens hi aturem, tots podem ser filòsofs. 

-És que tots som filòsofs, perquè els filòsofs no són extraterrestres. Jo tendeixo a comparar la filosofia i l'esport. No tothom és un campió olímpic però això no impedeix practicar-lo als nens i a les persones grans. I hi ha al món moltes reflexions per començar: el rebuig al món financer, la mundialització, l'escalfament global, la manipulació del genoma humà. Això no hauria d'estar reservat a una minoria.

-¿Quin ensenyament, si és que se'n pot dir així, es podria extreure dels atemptats de Charlie Hebdo?

-Hauríem de preguntar-nos què denominem avui barbàrie, perquè els gihadistes són gent que ha estudiat i molts no procedeixen d'ambients desafavorits. Crec que si hi ha inhumanitat en els seus actes és perquè han escollit extirpar-ne tot indici de pietat, com els nazis van fer respecte als jueus. Penso en la frase de Nietzsche: «No són els dubtes els que fan embogir sinó les certeses». Ells tenen la certesa de comptar amb una veritat que els permet fer-ho tot, fins i tot assassinar. Per això és tan important dubtar. El dubte és el motor de la filosofia, perquè ningú assassinarà recolzant-se en els seus dubtes.

0 Comentaris
cargando