Mor als 82 anys el dibuixant Máximo

Máximo San Juan, dibuixant i vinyetista, ha mort aquest diumenge al seu domicili madrileny als 82 anys a conseqüència d'una aturada cardiorespiratòria.

Amb la mort de Máximo, l'humor gràfic espanyol diu adéu a un dels seus més destacats representants, que va dedicar la seva llarga trajectòria a aquest art. Humorista gràfic i escriptor, Máximo va néixer a Mambrilla de Castrejón (Burgos) el 18 de febrer de 1933, i posteriorment es va traslladar a viure a Valladolid, on va realitzar els seus estudis primaris i va començar Peritatge Industrial, que no va arribar a acabar.

Després de realitzar uns cursos de ràdio, va treballar de locutor, guionista, escriptor de poemes i com a cap de Programes a la Cadena Azul (CAR). El 1962 va deixar la ràdio per dedicar-se a dibuixar. Es va traslladar a Madrid i els seus primers dibuixos els va publicar a la revista 'Juventud' i en el diari 'Arriba', on durant dos anys (1962-1964) van aparèixer els seus dibuixos, acudits i textos.

Va col·laborar al magazín 'Don José' i el 1964 va ser contractat per Emilio Romero per treballar al diari 'Pueblo', en què escrivia un acudit diari per a la pàgina editorial i per a la secció "Cortíssimo", de caràcter humorístic.

Durant la seva etapa a 'Pueblo' també va col·laborar per a 'Mundo', 'La Codorniz' i 'El Correo Catalán'.

El març de 1974 Máximo va abandonar 'Pueblo'. Així mateix, va deixar 'La Codorniz', en què escrivia un comentari d'actualitat titulat 'Diario Apócrifo', i el maig de 1976 va començar a treballar al nou diari 'El País'. Des d'aleshores i fins al 20 d'octubre del 2007 va publicar diàriament en aquest últim un dibuix al·lusiu a temes d'actualitat, en la secció d'opinió.

Mesos després, el 13 d'abril del 2008 va reaparèixer amb les seves vinyetes al diari 'Abc', on va publicar els seus dibuixos en les pàgines d'opinió.

Nombrosos premis

El seu treball va merèixer el reconeixement amb guardons com el premi Mingote 1981, per un acudit realitzat amb motiu de l'exposició sobre Picasso celebrada a Nova York i publicat a 'El País'; el premi Joaquín Costa de Periodismo, pels seus treballs sobre la pau i el premi de l'Associació Pro-Drets Humans de 1985.

També va rebre el González Ruano de Periodismo 1988 pel seu article 'Els artistes, entre les muses i Mercuri', publicat a 'El País'; el d'humor gràfic 'Antonio de Lara, Tono' (2005), el Premi Rodríguez Santamaría 2007, que l'APM li va concedir pels seus 30 anys ininterromputs publicant vinyetes diàries, el Premi Internacional d'Humor Gat Perich (2008) o el Premi Iberoamericà d'Humor Gràfic Quevedos (2010).

Autor de diversos llibres

Máximo San Juan va publicar diversos llibres, entre els quals hi ha 'Historias Impávidas' (1971), 'En este país' (1972), 'Carta abierta a la censura' (1974), 'Diario Apócrifo', on es recopilen els articles publicats a la revista 'Por Favor', 'Animales Políticos' (1976), 'No a la OTAN y otross incordios' (1982), 'El poder y viceversa' (1987) i 'Hipótesis' (1995).

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

El dibuixant i escriptor castellà va ser un dels seleccionats entre diversos països pel Writers and Cartoonits Syndicate de Nova York per difondre els seus dibuixos als Estats Units.

A més dels milers de dibuixos i centenars de textos publicats, Máximo, pare de quatre fills --entre ells l'actor Alberto San Juan-- va adaptar el 1977 l'obra teatral 'La tierra es redonda', d'Armand Salacrou.