Zak Hilditch: : "El paisatge d'Austràlia dicta pel·lícules apocalíptiques"

El director australià Zak Hilditch ha presentat a Sitges, a concurs, Las últimas horas, una altra visió de la fi del món, ambientada en els moments previs de l'apocalipsi. El film s'estrenarà el 12 de desembre a les nostres sales comercials.

-A Austràlia compten amb un llegat il·lustre de cine apocalíptic; em vénen al cap La última ola de Peter Weir, Mad Max, per descomptat…

-¡O Wake in fright! [Projectada avui, sigui dit de passada, en el festival: Prado, 20.00 hores] Em sento orgullós d'aquesta tradició i espero haver aportat alguna cosa d'interès amb el meu film.

-¿A què es deu l'interès australià per aquestes històries?

-Al mig d'Austràlia no hi ha res, absolutament res. És només desert. Suposo que un paisatge així dicta aquesta classe d'arguments. I després hi ha l'aïllament, perquè som una illa.

-Com The leftovers, novel·la i sèrie, en la seva visió de l'apocalipsi importa gairebé menys l'acció externa que la interna. És una pel·lícula que, sobretot, convida un mateix a preguntar-se: ¿de quin costat em posaria en una situació així? ¿Com respondria?

-Observem un grapat de personatges en les seves últimes hores sobre la Terra. I cada un afronta el final imminent de forma diferent. Però crec que, sobretot, és la història del personatge central.

-¿S'identifica especialment amb ell? ¿O amb algun altre personatge?

-Bé, m'encantaria ser tan guapo i musculós com Nathan Phillips, però no és el cas (rialles). Però sí que és una mica el ciceró de l'espectador. És fàcil identificar-se amb ell perquè és un home molt corrent, amb les seves flaqueses i les seves fortaleses.

-Un home a la recerca de redempció, que ha fet algunes coses dolentes, i espera poder redimir-se ajudant una nena en aquestes últimes hores.

-M'interessava molt l'aspecte de la redempció. Crec que hi ha alguna cosa inspiradora en un personatge que, durant el final de totes les coses, en lloc de rendir-se a l'amoralitat, prefereix provar de fer les coses bé per acomiadar-se.

-La visió que dóna de la joventut és distòpica al cent per cent. Pur nihilisme a l'estil Spring breakers.

-(Rialles). Sobretot a la part de la festa. A Austràlia tenim, una vegada a l'any, l'Australia Day, un dia oficial de festa nacional. Aquell dia s'organitzen les festes més histèriques. Volia fer una versió d'aquestes festes amb orgies i ruleta russa. ¡Una espècie d'Australia Day amb esteroides!

-¿En quin estat es troba el fantàstic australià?

-Es troba molt bé, gràcies a gent com Jennifer Kent (The Babadook) o els germans Spierig. Però el problema és que els australians no van a veure cine australià. Ni tan sols The Babadook va tenir una gran taquilla.

Notícies relacionades

El públic canta ‘El meu avi’ després d’una xiulada, a Calella de Palafrugell

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

-La seva pel·lícula sobre la fi del món arriba a Espanya en un moment tristament adequat. ¿Ha vist les notícies de l'Ebola?

-Sí, però en desconec els detalls. Sembla horriblement oportú… Tant de bo no se'n vagi de les mans.