Mor Teresa Rovira, bibliotecària i defensora de la literatura catalana

La bibliotecària Teresa Rovira ha mort als 96 anys, segons ha informat aquest dimarts la Conselleria de Cultura, que ha destacat el seu paper com a enllaç entre el projecte noucentista i els nostres dies, així com el seu paper en la salvaguarda de la literatura catalana.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha lamentat la mort de Teresa Rovira, filla de l'escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, i ha destacat que "va ser un dels últims testimonis excepcionals de les bibliotecàries formades a l'Escola de Bibliotecàries que va impulsar la Mancomunitat. Un cos d'elit que sentia la professió amb una vocació de país i amb una actitud d'entrega i implicació exemplars".

El conseller ha volgut remarcar que "Teresa Rovira va contribuir a la salvaguarda de la llengua catalana, amagant els llibres en català" durant el franquisme.

Teresa Rovira va estar a l'exili des de l'any 1939 fins al 1953 i, al tornar, va treballar a la Biblioteca de Catalunya (aleshores Biblioteca Central), on es va especialitzar en la investigació de la literatura infantil i juvenil catalana.

Entre el 1971 i el 1981 va dirigir la Biblioteca Popular de Santa Pau i des del 1981 fins al 1983 va ser la responsable de la xarxa biblioteques populars de la Diputació de Barcelona.

Entre les seves publicacions hi destaquen 'Bibliografia històrica del llibre infantil en català' (1972) i 'Organització d'una biblioteca: escolar, popular o infantil' (1981).

Notícies relacionades

La Dolors, el xiringuito on fer barri a Vallcarca

L’èxit de Mandíbula de Diamante

El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi "pel seu destacable treball en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, singularment en llengua catalana".