Un improbable 'amor fou'

La passió amorosa desmesurada, o en concret això que els francesos coneixen com a amour fou, és un sentiment tan irracional que a l'hora de centrar-hi una pel·lícula resulta molt difícil retratar-lo de manera versemblant. En realitat, probablement sigui impossible, i això explica que les convencions del melodrama siguin particularment laxes pel que fa a la lògica narrativa -més ben dit, a la falta de lògica narrativa-. En tot cas, aquest raonament no és suficient per justificar les llicències que es pren el cineasta francès Benoit Jacquot a 3 coeurs, presentada ahir en la competició de la Mostra amb presència de dives del país veí com Catherine Deneuve, Charlotte Gainsbourg i Chiara Mastroianni.

Notícies relacionades

La llegenda d'Al Pacino reviu a la Mostra

Daniel Burman: "No vaig al cine a torturar-me"

La pel·lícula es recolza sobre un triangle amorós de manual, ple d'amors a primera vista, llàgrimes espontànies, desitjos irrefrenables i decisions autodestructives. Home (Benoit Poelvoorde) i Dona 1 (Gainsbourg) es coneixen i immediatament s'enamoren; prometen trobar-se l'endemà però la fatalitat s'interposa i ella es veu obligada a mudar-se amb la seva parella als Estats Units. Posteriorment Home coneix Dona 2 (Mastroianni), germana de Dona 1, i s'enamoren, tant, que poc després decideixen anar-se'n a viure junts. És només qüestió de temps que Dona 1 reaparegui en escena, i que llavors les toxines de l'amor a tres bandes enverinin de manera irreparable les seves protagonistes, mentre la matriarca (Deneuve) ho contempla tot amb callada resignació.

Mentre escenifica l'embolic, Jacquot aconsegueix una intensitat dramàtica patent però, dèiem, els trucs narratius que utilitza per a això són tan barroers que acosten la pel·lícula al terreny de la comèdia involuntària. Avions que pateixen retards convenients, fotos familiars que passen inexplicablement desapercebudes. Jacquot fa servir totes les trampes necessàries per fer que la tensió augmenti, i la més flagrant és explicar el misteri sobre el qual se sustenta tota la pel·lícula: ¿què podrien veure dues dones com Gainsbourg i Mastroianni en un home com Poelvoorde?