DOL AL CINE

Mor Lauren Bacall als 89 anys

El mite de Hollywood ha mort a casa seva, a Nova York, per una possible embòlia cerebral

Mor Lauren Bacall, llegenda de l’època daurada del cine de Hollywood. / AFP / VÍDEO: ATLAS

Mor Lauren Bacall, llegenda de l’època daurada del cine de Hollywood.
Escena de la pel·lícula ’Tenir-ne o no’, de Howard Hawks. Amb aquesta pel·lícula es va fer famosa la frase de Lauren Bacall si em necessites, només has de xiular.

/

4
Es llegeix en minuts
RICARDO MIR DE FRANCIA / Washington

El mateix dia en què es confirmava el tràgic suïcidi de Robin Williams, un dels millors còmics de les últimes dècades, el món del cine perd un altre dels seus grans puntals, la llegendària Lauren Bacall, una de les dives eternes de l'època daurada de Hollywood. La dona que va conquistar el públic des de les primeres seqüències del seu debut a 'Tenir-ne o no', una pel·lícula que la uniria per sempre dins i fora de la gran pantalla a Humphrey Bogart, va morir aquest dimarts a casa seva, a Nova York, als 89 anys després de tenir, segons les primeres informacions, un infart cerebral.

"Amb un gran dolor, però amb una enorme gratitud per la seva vida meravellosa, confirmem la mort de Lauren Bacall", va informar a les xarxes socials l'entitat que gestiona el llegat de l'actor. Increïblement sensual, amb aquella mirada felina i el mentó inclinat cap avall, un gest que va néixer com a reacció a la seva timidesa, Bacall deixa més 40 pel·lícules al llarg de set dècades amb alguns dels més grans, des de Howard Hawks John HoustonMichael KurtizGary Cooper Kirk Douglas.

Hollywood va ser mesquí amb l'actriu. La seva única nominació a l'Oscar, pel seu paper de mare de Barbra Streisand a 'L'amor té dues cares' (1996), no li va arribar fins als 72 anys i se li va acabar escapant contra tot pronòstic. Més tard l'Acadèmia va intentar compensar-la concedint-li l'Oscar honorífic el 2009. "Per fi, un home", va dir a l'acariciar l'estatueta. Més generós amb ella va ser el teatre, que li va concedir dos Tony per dos musicals basats en clàssics del cine: 'Applause', una adaptació de 'Tot sobre Eva', i 'La mujer del año'. El seu palmarès es va completar amb el National Book Award obtingut per la primera de les seves dues autobiografies.

"No vaig ser mai adolescent"

Nascuda el 1924 com a Betty Joan Perske a Brooklyn (Nova York), filla d'immigrants jueus originaris de Polònia (era cosina de l'expresident d'Israel Shimon Peres) i Romania, els seus pares es van separar quan ella tenia 6 anys. De la seva mare, va adoptar més tard el cognom Bacal, al qual li va afegir una segona ela per facilitar la pronunciació. El seu mentor Howard Hawks li va posar el nom artístic de Lauren. "No vaig ser mai adolescent", li va dir a Terenci Moix en una entrevista en què es va definir com una persona "molt vulnerable i insegura".

Després de començar els estudis d'interpretació, la seva carrera va arrencar als 19 anys, després que la dona de Howard Hawks la descobrís posant com a model en una portada de 'Harper's Bazaar'. Poc després debutava a 'Tenir-ne o no' (1944) al costat de Bogart, la primera de les tres pel·lícules que rodaria al seu costat ('La senda tenebrosa', 'Cayo Largo') i de la qual va sortir aquell diàleg per a la història després de pegar-li una carinyosa bufetada: "No has d'actuar amb mi. No has de dir res ni fer res. O potser només xiular. Saps com xiular, ¿oi Steve? Només ajunta els llavis i bufa".

Un any després es casaria amb el protagonista de 'Casablanca', 25 anys més gran que ella. Van ser els anys més feliços de la seva vida, segons va reconèixer alguna vegada, una relació que es va allargar durant 12 anys, fins a la mort de Bogart per un càncer d'esòfag. Tots dos van participar en la mobilització del món del cine contra la caça de bruixes del Comitè d'Activitats Antiamericanes del senador McCarthy.

Projectes arriscats

Amb el temps la seva associació amb Bogart, de la qual naixerien dos fills, va acabar sent una llosa en alguns moments molesta que va eclipsar alguns dels seus mèrits. "Crec que m'he guanyat el dret que em jutgin per mi mateixa", es queixava en una entrevista amb 'The New York Times' el 1970. "Ha arribat el moment que se'm permeti tenir una vida pròpia, que se'm jutgi per qui sóc com a persona".

Notícies relacionades

Bacall, que va viure bona part de la seva vida al mític edifici Dakota, situat al costat de Central Park, va arribar a estar promesa amb Frank Sinatra, però aparentment 'la veu' la va deixar tirada després que la notícia es filtrés a la premsa. Es tornaria a casar uns anys després amb l'oscaritzat Jason Robards, encara que l'afició de l'actor a aixecar el colze va acabar arruïnant la relació.

En els últims moments de la seva carrera, una trajectòria amb alts i baixos i diversos silencis prolongats, l'actriu de veu greu i gutural, tamisada en whisky i cigarrets, es va associar amb directors com Lars von Trier en projectes atrevits com 'Dogville' i 'Manderlay'. "Tenia el que en podríem dir una personalitat dura. Volia el millor de tu i si no ho donaves t'ho feia saber", va dir el seu nét Jamie Bogart.

Temes:

Obituaris Cine