Màquines recaptadores

Per a gran part del públic, la saga Transformers i el seu director, Michael Bay, existeixen per ser odiats: són la prova que per tenir èxit una pel·lícula no necessita una bona història, ni bones interpretacions, ni un bon guió, ni res. Aquesta quarta entrega, sense anar més lluny, ha estat criticada amb acarnissament per la crítica nord-americana. Al mateix temps, ja ha recaptat més de 750 milions d'euros a tot el món, gran part dels quals a la Xina -algunes escenes de la pel·lícula es van rodar allà i inclou tant una famosa actriu xinesa com flagrant product placement de marques locals-, que se sumen als gairebé 2.250 recaptats en el seu moment per les seves predecessores. Però si hi ha coincidència que les pel·lícules són terribles, ¿per què triomfen tant?

Una resposta immediata és que connecten amb el xaval que tots portem a dins, tant amb el nen que solia jugar amb robots com amb l'adolescent per a qui no hi ha res tan orgàsmic com contemplar coses que exploten a càmera lenta. Als seus 49 anys, Bay reté un entusiasme per la destrucció similar al d'un nen. I aquest entusiasme s'encomana.

Transformers ofereix a més allò que necessita l'audiència d'una pel·lícula sobre robots alienígenes gegants que parlen i es converteixen en cotxes i avions. Tot succeeix ràpidament i és impossible d'entendre, així que més val deixar-se portar. No hi ha un llenguatge que s'hagi de descodificar, ni significats ocults; podem asseure'ns tranquil·lament a la butaca i desconnectar, perquè Bay ens dirà en tot moment què hem de sentir exactament en cada situació, cada personatge i cada part de l'argument, i en cada pla ens oferirà una recompensa emocional instantània.

Mentrestant, ens subministra missatges amb la potència i falta de subtilesa de qui llança una granada de mà -salpebrats amb estereotips racials, contundent xenofòbia, freqüent homofòbia i jocosa misogínia-. Tant Shia LaBeouf en les tres primeres entregues de la saga com Mark Wahlberg en aquesta quarta -i com tots els protagonistes de les seves pel·lícules- són persones normals naturalment preparades per convertir-se en herois en el transcurs de dues hores i escaig de metratge. Tots som gent corrent, ens diu Bay, fins que assumim el nostre destí i ens convertim en éssers excepcionals.

Notícies relacionades

El Primavera Sound, llest per alçar el teló amb 311 concerts i 22 escenaris

Relleu generacional en el grup d’oci Costa Este

Signe dels temps

Finalment, aquestes pel·lícules connecten amb el signe dels temps. L'espectador mitjà actual va als multicines a veure Capitán América o Godzilla o Transformers per no oblidar que a aquest món nostre se li ha de tenir por, que forces desconegudes i sovint irracionals pretenen destruir la nostra forma de vida, i que no passa res perquè, al final, un grapat de robots ens salvaran de l'apocalipsi. És a dir, anem al cine perquè ens expliquin contes: tothom sap que, en el món real, els drones i altres intel·ligències artificials ens acabaran convertint en les seves mascotes.