va participar en unes 40 pel·lícules

Carmen de Lirio mor als 90 anys

La vedet, actriu i cantant va ser la reina del Paral·lel en els cinquanta

Carmen de Lirio, en una imatge antiga i en una foto del 2008, feta a casa seva.

Carmen de Lirio, en una imatge antiga i en una foto del 2008, feta a casa seva. / RICARD CUGAT

1
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

Carmen de Lirio, la reina del music-hall dels anys 50 i 60, va morir dilluns als 90 anys. Carmen Forns Aznar (el seu verdader nom) va néixer a Saragossa el 1923, encara que al seu carnet d'identitat posava que havia arribat al món el 1927 «perquè algú es va equivocar i ella no ho va voler arreglar», va explicar ahir la seva filla, amb qui comparteix nom i cognoms. La cerimònia de comiat de la mítica vedet del Paral·lel, on va debutar el 1949, serà demà a les 11.30 hores al Tanatori de les Corts, segons l'Associació d'Actors i Directors  Professionals de Catalunya.

Amb la companyia de l'empresari Joaquín Gasa, i en l'època en què també triomfaven Alady i Mary Santpere, Carmen de Lirio va encapçalar espectacles de varietats que van obtenir una gran popularitat. «Va aconseguir que la burgesia de Barcelona baixés al Paral·lel, ja que fins llavors no anava als teatres de varietats perquè els considerava xavacans», va comentar la seva filla.

La vedet, considerada la dona més guapa d'Espanya en la seva època, va topar innombrables cops amb la censura. I se la va relacionar amb el governador civil de Barcelona Eduardo Baeza Alegría, cosa que, passats els anys, l'artista va desmentir. El governador no va ser l'únic suposat amant de qui va renegar. Davant unes confessions de Samaranch, que la va incloure a la llista de les seves conquistes, va replicar: «Aquest gentleman de butxaca diu que vam tenir un affaire. ¡I ara...! Samaranch sempre m'ha semblat un home molt insípid».

Notícies relacionades

Carmen de Lirio es va bolcar en el teatre i en el cine, i va participar en més de 40 pel·lícules, entre les quals destaquen La casa de las palomas, de Claudio Guerin; Clara es el precio, de Vicente Aranda, i La trastienda, de Jordi Grau. En els anys 80 va tornar al cel·luloide amb Demasiado viejo para morir joven, d'Isabel Coixet, i Verónica L., d'Antoni Padrós i Octavi Martí.

L'artista  va publicar un sucós llibre, Carmen de Lirio: memorias de una vedete que burló la censura, on va relatar anècdotes com aquesta: «Una vegada fins i tot em van censurar els braços. 'Vostè, la dels braços despullats, no els aixequi', em van deixar anar. '¿Què faig; me'ls tallo?', els vaig contestar. Els censors eren uns senyors esperpèntics. Uns autèntics pervertits i reprimits».