Un crim real dóna a Pep Coll el Crexells

De petit, Pep Coll (1949) va créixer sentint a la seva Pessonada natal, de boca de la gent gran, una «història truculenta» que per a ell era com «un conte de terror». Es tractava del crim real, que va quedar impune, ocorregut el 1943 al poble veí de Carreu, en un racó profund i rural del Pallars Jussà, en què tota una família de masovers -el pare, la mare i les dues filles de 9 i 14 anys- va ser assassinada. 70 anys després, l'escriptor, influenciat i veient els paral·lelismes amb A sang freda, de Truman Capote, va començar a investigar sobre el terreny, amb entrevistes orals i consultant documents de l'època, i va aportar llum sobre el que havia passat a Dos taüts negres i dos de blancs (Proa). Ahir va ser reconeguda amb el 43è premi Crexells, dotat amb 4.000 euros, com la millor novel·la catalana publicada el 2013, gràcies als vots dels socis de l'Ateneu Barcelonès i dels lectors del Consorci de Biblioteques de Barce-lona i de les Biblioteques Públiques de Catalunya.

La novel·la de Coll, que ja va guanyar el premi de la Crítica, havia quedat finalista, juntament amb Les cròniques del déu coix, de Joan-Lluís Lluís, i Licantropia, de Carles Terès, en la selecció prèvia d'un jurat compost per Ramon Pla, Carme Arnau, Pilar Argudo, Ricard Ruiz Garzón i Xavier Pla.

Notícies relacionades

Les obres de teatre imperdibles del Festival Grec de Barcelona 2025: el millor pla de l’estiu

El Sónar arrenca amb flamenc explorador i house amb pedigrí

Pep Coll va recordar ahir que per al crim «es va usar la mateixa pólvora que en la guerra civil, que feia tan poc que havia acabat. Es venia d'un moment de molta violència en què la vida no valia res». La censura franquista va silenciar la premsa i poc va quedar escrit sobre el que va passar excepte en les actes de la Guàrdia Civil, perquè el sumari es va perdre i al final els culpables, que tots els veïns sabien qui eren, no van ser jutjats i van seguir vivint al poble. Rancors i odis ancestrals i secrets col·lectius de domini públic.

FAMILIARS VIUS / «La novel·la explica el mal, la banalitat del mal. Matar el pare de família es pot arribar a entendre, però no que matessin també les dones. Tendim a creure que els assassins són monstres però aquests no eren monstres», va dir Coll, que va canviar els noms de les persones per respecte «als familiars vius dels botxins» i que va revelar que fa tres setmanes va morir un dels testimonis amb qui va parlar, que amb 17 anys va ser el primer que va arribar al lloc del crim, abans que la Guàrdia Civil. «Deia que ho recordava com si fos avui, que aquella imatge el va acompanyar tota la vida». La dels dos taüts negres dels pares i els dos blancs de les nenes.