33 dies amb la família

La Nausicaa torna a casa. Amb el seu pare, Hermann Bonnín, director del muntatge que ha fet possible el retrobament -La dama de les camèlies-  i codirector de La Seca Espai Brossa, on dimecres s'estrena l'obra. I amb la seva mare, Sabine Dufrenoy, que en firma la dramatúrgia. Torna com una moderna Marguerite Gautier, la cortesana d'Alexandre Dumas fill que va indignar l'elit hipòcrita del París del 1848. Va posar el dit a l'ull a una burgesia acomodada en la doble moral, seduïda per la frivolitat però parapetada en l'ètica.

Gautier, explica Dufrenoy, és «una heroïna tràgica que accepta el seu destí i sacrifica la seva felicitat per dignitat». Lluita per la llibertat econòmica de la dona en una societat dominada pel patriarcat, les aparences i el luxe. «Una societat en la qual el valor en alça són els diners, una cosa molt vigent avui».

La dramaturga va preferir adaptar la novel·la original -i no l'obra teatral que va inspirar La Traviata de Verdi- per rescatar «la fortalesa i cruesa» d'un text precursor del realisme francès. «Quan Dumas fill la va traslladar al teatre buscava un èxit i, després de les crítiques per la novel·la, va edulcorar la història per agradar al públic. Està descafeïnada, amb una Gautier estimada pel tout Paris», argumenta la dona que comparteix vida i passió escènica amb Bonnín i que l'ajuda en la direcció. «Tenim caràcters antagònics però funcionem molt bé. ¡Divendres celebrem 30 anys de casats!».

La Nausicaa avui en fa 29. A l'obra, sobre un escenari buit i envoltada d'Albert Prat, Montse Guallar, Pep Jové i Joan Anguera, entre altres, despulla l'ànima d'una «prostituta de luxe». «És una revolucionària de la vida, l'esprem a la seva voluntat i lluita per la seva llibertat», diu l'actriu. La mateixa llibertat que, assegura, concedeix el seu pare als actors. «És un director que ens convida a jugar. Aquesta és l'essència de la professió: jugar, passar-s'ho bé, tornar a ser nens i desplegar la imaginació», diu la premiada protagonista del film Tres dies amb la família.

Després del seu recent pas pel TNC amb Ocells i llops, està encantada amb aquests 33 dies amb la família que passarà a La Seca (fins a l'1 de juny). «Hi ha un element emocional afegit, però sóc una més del repartiment. L'avantatge és que he vist treballar molt el meu pare i conec el seu llenguatge, m'és fàcil comunicar-m'hi, i hi ha més confiança».

Va ser Hermann Bonnín qui feia anys que volia portar a escena un text amb prou feines representat en català -Margarita Xirgu el va estrenar el 1911 al Principal- que ell considera molt contemporani: «Conté un al·legat feminista, parla de la cosificació de la dona, del mercadeig i del valor del capital».

INFÀNCIA ENTRE TELONS / Han passat 20 anys des de la primera trobada de la família sobre les taules (i únic fins ara amb la mare com a dramaturga). Va ser el 1993 amb Cartes a nenes. Una criatura rossa d'ulls blaus saltava a jugar a l'escenari. Un any després, recorda Hermann, la nena impactava vestida de nazi a Contes dels boscos de Viena, dirigida per Pep Munné. Després va créixer i va marxar del niu. Només va tornar al pare tres vegades (la va dirigir a La intrusa, Nausica i en un recital de poesia).

Parla el pare: «És un orgull per a nosaltres perquè s'ha bastit una carrera per ella mateixa, sense que l'obliguéssim mai a res. És una supervivent. No ens necessita». Convé amb la seva dona a valorar un fet que va esperonar la noia. Als 17 anys se'n va anar de casa. Es va voler independitzar. «Havia de tallar el cordó umbilical, amb una figura del pare tan marcada», diu Dufrenoy. L'actriu va travessar un desert d'incerteses -va estudiar un any Filosofia i cursos de Filologia Àrab- però va acabar tornant a la infància. Als jocs entre bastidors. Es va presentar a càstings, la van escollir per a El cor de la ciutat i se li van obrir les portes.

Notícies relacionades

El Grec obre etapa amb Leticia Martín al davant i aposta per més música i teatre

Rosa Clará celebra 30 anys com a referent en vestits de núvia

El codirector de La Seca veia clar el destí de la seva filla. «Aquest és un món molt seductor i ella el portava molt endins. De bebè ja la deixàvem al guarda-roba del Romea. Després de petita li encantaven els camerinos. La recordo divertint-se amb Anna Lizaran, al Lliure de Gràcia. Aquestes coses deixen empremta. Es va formant un pòsit...».

Parla la mare: «La Nausicaa és una gran professional, d'extrema exigència, també amb ella mateixa. Però a més a més es fa extremadament agradable treballar amb ella perquè és molt generosa; per la seva grandesa humana. El que ens enorgulleix més és quan ens diuen que és tan bona persona».