La vida dels altres

¿Què significa viure? El pas del temps, la trobada amb els Altres, la il·lusió i la decepció de l'amor, el plaer de la literatura, la por a la mort, ensopegar mil vegades amb la mateixa pedra, voler i no poder, poder i no voler, buscar la bellesa del món i no sempre trobar-la. ¿La vida destil·lada en una novel·la que abraça 40 anys sense que el lector tingui la impressió que han transcorregut, com quan ens adonem, al tornar al barri de la nostra infància, que ja no som nens, i que algunes coses (no totes, només algunes) no han succeït com nosaltres esperàvem, i les que hem rebut a canvi són una sorpresa i una traïció? ¡Quina gran experiència és la lectura quan topem amb una novel·la com Això és tot!

La primera cosa que sorprèn és la naturalitat amb què James Salter porta la veu d'un narrador omniscient que, al principi, salta de la consciència del soldat allistat a la Marina Philip Bowman a un pla general per descriure la batalla d'Okinawa i després habitar les diferents persones amb qui es troba, ja als Estats Units, i que conformaran la seva biografia.

Som, ve a dir-nos Salter, l'experiència dels Altres, i llavors la novel·la, sota el seu aspecte de lírica transparència, que travessa l'exultant romanticisme de Bowman, que es converteix en editor i experimenta plaers i desenganys, es transforma en un rusc enorme de vides que remeten a altres vides, d'afluents que tornen a la conca original per desviar-se una altra vegada amb la precisió tècnica de qui escriu, corregeix i reescriu sense parar buscant la paraula justa.

EL·LIPSI / Salter és, també, un estrateg del temps. Entre capítol i capítol hi ha el·lipsis violentes, que podrien desconcertar el lector si no fos perquè el veterà autor de Queman los días ressitua la seva atenció ràpidament, recuperant el fil d'un personatge que semblava oblidat, rematant un relat que havia quedat inacabat o, simplement, explicant una història que té entitat en si mateixa i que s'aïlla del temps sent fidel al seu propi transcórrer. La sensació és, doncs, la d'assistir a la condensació d'uns quants moments vitals que no tenen per què coincidir amb els clímaxs d'una novel·la d'estructura més convencional. La linealitat d'Això és tot és falsa; l'estil de Salter és falsament clàssic. Els buits temporals que s'han d'omplir són responsabilitat del lector, abismes que ens obliguen a participar en la construcció psicològica del nostre heroi. En primer pla queda la necessitat d'explicar històries però també les zones fosques que s'han de transitar per arribar-hi, o per satisfer el desig irrefrenable.

I, finalment, però no en importància, la literatura. Que Bowman sigui editor és un pretext adequadíssim perquè Salter parli del món de l'edició, faci alguns retrats encertats i implacables (sobretot en el capítol del primer viatge a Londres del protagonista), inviti a passejar alguns escriptors (Hemingway, Sontag) i escrigui un preciós homenatge a Lorca durant una visita a Espanya que resulta una evocació del lirisme pur i lúbric d'un poeta les sensuals imatges del qual semblen convertir-se en brúixola per a l'autor de L'última nit.

3AIXÒ ÉS TOT /                                  TODO LO QUE HAY

James Salter

Traducció: Ferran Ràfols /             Eduardo Jordà

Notícies relacionades

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

Bonica veu a l’angoixa climàtica

Empúries / Salamandra.

304 / 384 pàg. 19 / 20 €