ESTRENA A BCN D'UN MUNTATGE DE LA COMPANYIA LA FILA de al lado

L'alumne 'voyeur' de Mayorga

La Muntaner acull 'El chico de la última fila', un brillant text del dramaturg madrileny

Olaia Pazos, Óscar Nieto San José i Miguel Lago Casal, a l’obra.

Olaia Pazos, Óscar Nieto San José i Miguel Lago Casal, a l’obra. / LA FILA DE AL LADO

2
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Un examen de matemàtiques quan treballava de professor en un institut madrileny li va inspirar a Juan Mayorga El chico de la última fila, brillantíssima i lúcida obra que recala, per fi, a Barcelona, a la Sala Muntaner, fins al 20 d'abril. Després d'una primera versió d'Helena Pimenta, Miguel Lago Casal va elegir el 2010 el text per començar el periple de la seva companyia La Fila de al Lado, i Víctor Velasco en va firmar la direcció. El muntatge va passar de puntetes fa un any per l'Institut del Teatre (un parell de funcions) i s'instal·la ara sis setmanes avalat pel seu èxit. «Considerem el públic teatral català com el de nivell més alt de l'estat. Premia el que és bo i critica el que és dolent, no es deixa portar per les modes», va declarar ahir Lago, que qualifica la peça de Mayorga com una «obra mestra meravellosa».

La història explora la relació entre un decebut mestre de literatura, Germán, i el seu alumne més brillant, Claudio, entre els quals s'estableix un vincle «tan intens com perillós», en paraules del mateix autor. El plaer de mirar cap a les vides alienes i l'acció moralment discutible que un alumne es posi a escampar en les seves redaccions els secrets de la vida d'un company són alguns dels temes que apareixen, a més de llançar una mirada crítica al sistema educatiu i abordar les carències afectives, les relacions paternofilials, l'art contemporani i els riscos de confondre ficció i realitat.

JOC IMAGINATIU / El muntatge de Velasco segueix un dels consells que dóna Germán al seu alumne: «Confia en el lector, ell completarà». El director confia en els espectadors, convidats a participar en un eficaç i imaginatiu joc escènic que els transporta espacialment i temporalment per la trama. Sobre l'escenari, tot just una llarga taula de 6 metres, 20 cadires d'institut, un pupitre i vuit llums que, a l'encendre's o apagar-se, donen pas a les diferents escenes, que a més se solapen.

Notícies relacionades

Tots els espais (des de la casa del professor fins a la de l'alumne espiat) s'imaginen al voltant o al damunt d'aquella taula. «Davant les carències, hem intentat que funcionés la nuesa», sosté Lago. «Proposem un llenguatge superdirecte i naturalista davant l'escenografia no realista», afegeix l'actor, que encapçala en el paper del professor un repartiment en què figuren Óscar Nieto San José (Claudio), Olaia Pazos (dona del mestre), Sergi Marzá (Rafa),  i Carlos Morla i Natalia Braceli (pares de Rafa). Amb l'elenc sempre sobre l'escenari i en acció, Velasco va buscar portar el voyeurisme també a la platea. «L'espectador és lliure perquè la seva atenció se centri en allò que considera més oportú, li oferim diferents punts de vista».

DRAMATURG DE MODA / El chico de la última fila és la quarta obra de  Mayorga que aterra aquesta temporada a la cartellera barcelonina. Abans van passar HimmelwegEl crítico i la seva versió del clàssic de Henrik Ibsen Un enemic del poble, que es va representar al Lliure sota la direcció de Miguel del Arco. I encara queden per arribar altres títols del dramaturg espanyol més llorejat de la seva generació i el més representat a l'estranger, com La lengua en pedazos, El arte de la entrevista o la més recent Hécuba, ja estrenades a la capital.