Excel·lent Flórez

un muntatge de La sonnambula de Bellini a la mida dels intèrprets. La posada en escena de Marco Arturo Marelli, plena d'humor i romanticisme, contribueix que el focus se centri en els protagonistes. El sempre estel·lar tenor Juan Diego Flórez i la soprano Patrizia Ciofi, dilluns, i Celso Albelo (en el seu debut al Liceu) i Annick Massis (triomfadora a Cendrillon), dimarts, han pogut desenvolupar la seva explosivitat belcantista en l'àmbit del saló de l'ampli menjador d'un sanatori als Alps.

La dimensió onírica de l'òpera flota en l'ambient de l'aplaudida encara que irregular coproducció. El públic afí al bel canto, més partidari de disfrutar de la pirotècnia vocal que de buscar punts de suport en l'apartat escènic, ha agraït la proposta ovacionant els intèrprets i el discret director musical, Daniel Oren.

El cant a la fragilitat d'aquesta història d'amor, gelosia i equívocs es desenvolupa sense especials incidències dramatúrgiques. I és que la falta d'una millor direcció dels cantants resta un punt d'emoció a la trama. L'impacte inicial de l'escenografia, amb grans finestrals que mostren paisatges de muntanya, perd força quan la narració exigeix ambients complementaris que van més enllà de simbolismes utilitzats, com el de l'abric de pells del comte.

Notícies relacionades

El Primavera Sound, llest per alçar el teló amb 311 concerts i 22 escenaris

Relleu generacional en el grup d’oci Costa Este

El millor arriba quan els miradors serveixen de marc per a les fantasmals aparicions de la somnàmbula que centra l'argument. Però, com queda dit, el que no molesta les veus passa a ser secundari quan aquestes s'erigeixen en el poder d'atracció més gran. Flórez (Elvino) va tornar a enlluernar amb la seva diàfana i lluminosa veu. Una mica estàtic en escena, li basta la bellesa d'un cant sense alts i baixos i pletòric de musicalitat per emocionar. L'artista arriba sense esforç als aguts i sobreaguts, com va demostrar a l'interpretar l'aclamada Ah!, perque non poso odiarti.

EL REPTE DELS AGUTS / Ciofi (Amina), amb un fort refredat, va defensar bé el seu paper. Va anar de menys a més fins a arribar a l'endimoniada ària i cabaletta final. La seva bona tècnica li va permetre superar el repte en els aguts. Va tenir algunes dificultats al centre, però la seva qualitat d'actriu va donar credibilitat a la puresa de la protagonista. Nicola Ulivieri (Conde Rodolfo), amb gran prestància escènica i una veu ben projectada, va brillar en el seu rol i Eleonora Burato va compondre una gran Lisa, tant en l'aspecte vocal com en la caracterització del seu manipulador personatge. Àlex Sanmartí, amb un bon Alessio, Jordi Casanova (notari) i una estupenda Gema Coma-Alabert (Teresa) van completar dilluns un repartiment que va estar ben  recolzat pel cor.