El rescat del Liceu

eI nou director general del Liceu, Roger Guasch, va presentar ahir per fi -juntament amb el president de l'entitat, Joaquim Molins- un pla de xoc amb què espera frenar l'espiral de xifres negatives i números vermells que amenacen des de fa temps el futur del coliseu líric i que permetrà, segons va dir, evitar l'ERO temporal previst per al juliol. Durant aquest mes, hi haurà activitat al teatre, que oferirà set funcions de Porgy and Bess amb cantants sud-africans i l'orquestra del Gran Teatre.

El Pla Estratègic i de Viabilitat, que ahir va ser aprovat pel Patronat i la Comissió executiva del Liceu, preveu passar d'unes pèrdues abans d'impostos de gairebé 4,1 milions aquesta temporada 2013-14 a uns guanys la pròxima de 674.000 euros, que en la temporada 2015-16 creixeran fins a 2,3 milions i la següent pujarien fins a 2,9. Roger Guasch va fer un símil molt gràfic per explicar en quina situació, segons ell, es troba el Liceu. El director general va dir que és com un vaixell amb una línia de flotació que està amenaçada per importants esculls, com la falta d'inversions, el dèficit en tresoreria -15,7 milions que s'acostaran als 17 milions a finals del 2016-, la falta de fons propis i els costos d'estructura i complexitat administrativa.

EXTERNALITZACIÓ I ACOMIADAMENTS / Mesures com externalitzar serveis i acomiadar part del personal -sobretot als departaments d'administració i no aquells empleats més directament al servei de l'activitat artística- formen part del pla de Guasch. Davant els periodistes, el director general no va quantificar el nombre de treballadors que cal acomiadar, però en una reunió prèvia amb el comitè d'empresa va posar com a exemple l'òpera de la Monnaie de Brussel·les, on 78 treballadors en l'orga-

nització interna (al Liceu en són 152) tiren endavant una temporada amb més títols que al Liceu. «Per aconseguir beneficis ens hem de reinventar», va destacar Guasch, que té un  pla que pivota sobre tres eixos: mantenir la qualitat artística, garantir la sostenibilitat econòmica i un projecte compromès amb la música, la cultura i la societat.

RENEGOCIAR CRÈDITS / Davant la nefasta situació econòmica actual, Guasch es va comprometre a renegociar els crèdits bancaris i reconduir la tresoreria. «Estic obert a tot. S'ha de parar aquesta sagnia la temporada que ve», va resumir.

Entre les principals mesures que proposa, hi ha un pla de mercat tècnic per recuperar el nivell d'ocupació i d'activitat. El Liceu, segons Guasch, necessita facturar més. Els nombre d'abonats ha baixat el 28%, i el nombre de funcions el 38%, el 40% de les quals corresponen a òperes. «Hem de sortir a vendre'ns», va insistir. Va manifestar que està disposat a tot, i va considerar imprescindible donar més visibilitat al Gran Teatre: des de connectar amb tour operators per potenciar les visites al teatre fins a promoure una acció que activi l'esperit d'El Liceu de tots, que va contribuir al renaixement del teatre després de l'incendi de l'any 1994

«Les entrades del Liceu s'haurien de poder comprar a la Fnac i als hotels», va dir Guasch, que va anunciar que potenciarà una línia pròpia de venda on line i posarà les taquilles a la porta de la Rambla, i les traurà del soterrani del teatre, un espai integrat a l'Espai Liceu que vol redissenyar i convertir en una zona multifuncional.

OPTIMITZAR RECURSOS / Optimitzar recursos és la seva obsessió. El nou director general ha encarregat «un programa de millora de l'eficiència». Va parlar d'aplicar un pla que estudien a la Scala de Milà per agilitzar el muntatge i desmuntatge d'escenografies que permetrà alliberar l'escenari a les sis de la tarda, «per programar òpera de repertori de forma lineal, com a París o Londres».

Notícies relacionades

Els millors llibres d’aquest any per llegir a l’estiu

Rosario brilla a Pedralbes

En el terreny artístic, Guasch va destacar el seu ferm suport al pla de l'orquestra dissenyat per Josep Pons. La temporada que ve hi haurà pressupost per a l'activitat simfònica però no per cobrir els llocs que quedin vacants. Va avançar algunes novetats de la temporada 2015-16, que presentarà el mes que ve, com una òpera contemporània, que pot suposar un risc econòmic, però també peces de repertori «amb les quals s'espera generar els recursos suficients per poder seguir apostant per la innovació».

No tot van ser males notícies. Entre els punts forts del teatre va destacar l'autofinançament de l'activitat artística. El teatre va cobrir la temporada passada el 55% del pressupost. «Un percentatge dels més alts de les òperes a Europa», va destacar. La resta la van aportar les administracions. També va aplaudir el patrocini, amb uns ingressos que no han decaigut amb la crisi sinó que han remuntat des de la temporada 2010-11 fins a situar-se en 5,7 milions d'euros.