Un joglar per a 'La odisea'

Gairebé està obligat a recordar-ho, però Rafael Álvarez se sent a Barcelona com a casa. Encara que últimament costi molt veure'l actuar per aquí. Han passat vuit anys, sense comptar una recent visita al Teatre Joventut de l'Hospitalet, des que El Brujo, el seu nom artístic, presentés a la Villarroel San Francisco, juglar de Dios, juntament amb El Lazarillo de Tormes. Torna ara, al Condal des d'ahir fins al 2 de febrer, amb un altre monòleg dels seus no menys clàssic, la versió de La odisea que va estrenar amb gran èxit (16.000 espectadors) al festival de Mèrida del 2012.

Cordovès de Lucena, El Brujo no dubta a apuntar que ell es va formar com a intèrpret a la Villarroel, quan era «una sala i no un teatre», al costat de gent com «Adolfo Bras, Pepe Rubianes i Loles León», i amb Darío Fo com una referència. En aquella època de finals dels 70 va arribar a residir cinc anys a la capital catalana. «Vaig viure molt al costat de Rubianes, una marca de Barcelona, i aquells records es revifen al tornar».

Transmissió oral

El nobel italià ha estat també el seu referent en les dues dècades que fa que treballa textos relacionats amb la transmissió oral, i en els quals deixa una brillant empremta de la seva condició de joglar i de la seva capacitat actoral. «La paraula apareix com a so, com a poesia i com a espai. Com un lloc on hi entra des de la imaginació fins a l'expressió corporal», detalla El Brujo.

La tècnica, ja utilitzada amb el Tenorio, el Quixot o el Lazarillo, es bolca ara en La odisea, «un grandíssim relat amb immenses possibilitats i recursos». L'intèrpret revela que es necessita un «estat de recolliment» per a la lectura del mític viatge d'Ulisses, el poema èpic d'Homer. «Fa falta temps i que t'oblidis del temps», subratlla.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

El tamís d'El Brujo intenta, «amb humor i la sensibilitat d'avui», fer la comprensió més fàcil. «Sóc com un guia turístic que parla de la Sagrada Família o d'una catedral amb acudits d'actualitat». Per exemple, plantejant una reunió de déus sobre el retorn d'Ulisses com si fos un consell d'administració d'una empresa. El guia de La odisea compta en escena amb la música en directe d'un percussionista i un organista per evocar la tradició dels narradors clàssics.

No sembla probable que hi hagi res que porti El Brujo, als 63 anys, a abandonar la seva trajectòria per embarcar-se en un projecte convencional. «M'absorbeix i em fascina tancar-me amb textos clàssics per escriure l'adaptació i fer-la a la meva mida». Així, a part de La odisea, té actualment com a repertori la seva lectura d'El Evangelio de San Juan, amb quatre músics i un cantaor, i d'El asno de oro, de Lucio Apuleyo. I no abandona El Lazarillo de Tormes, el seu monòleg més emblemàtic, i diu, entre rialles, que fins i tot de vegades el barreja amb La odisea, «si el públic fa la cara que li ha d'agradar més». Cada dilluns el fa al Teatre Alcázar de Madrid, «on ja el vénen a veure els néts dels primers espectadors».