Carme Riera s'emporta la RAE de viatge a Mallorca

Havia pensat parlar sobre creació literària, també sobre les dones acadèmiques, però al final va optar per mirar cap a la seva terra, Mallorca, per pronunciar les seves primeres paraules a la Real Academia Española, on la novel·lista i filòloga Carme Riera va ingressar ahir com acadèmica de número. Però la seva no va ser una mirada qualsevol, sinó trenada amb la d'una trentena de grans escriptors que entre els anys 1837 i 1936 van viatjar a l'illa balear i van explicar després la seva experiència en destacats textos. Literària, edènica i evocadora, Mallorca va ser la protagonista de l'entrada de Riera a la docta casa de la llengua.

Acompanyada per Santiago Muñoz Machado i Miguel Sáenz, els últims a incorporar-se a aquest distingit club, l'autora de Dins el darrer blau va arribar al saló d'actes de l'Academia vestida de color vi brillant per prendre possessió del seient que va ocupar fins al dia de la seva mort el professor i traductor Valentín García Yebra, per a qui Riera va tenir paraules de record. Des d'ahir, ella és la titular de la plaça n minúscula, «una banqueteta còmoda», en paraules de la fruitera que la va felicitar quan va conèixer el seu nomenament, circumstància que la novel·lista va esmentar en el seu discurs.

EN PRESÈNCIA DE LA PRINCESA LETIZIA / Davant l'atenta mirada de la princesa Letizia -que va presidir l'acte amb el secretari d'estat de Cultura, José María Lassalle-, Riera va portar la concurrència, plena d'amics, familiars i personalitats del món de la cultura, de viatge per la Mallorca del segle XIX i principis del XX. Li servien de guia els records balears d'una trentena de plomes, entre elles les d'Azorín, Rubén Darío, Unamuno, Borges, Pla, Chopin, Georges Sand i Rusiñol.

Azorín desitjava morir a l'illa; Unamuno recordaria la resta dels seus dies el mallorquí com un poble «tranquil i feliç»; George Sand consideraria l'ínsula com «El Dorado de la pintura». En el seu discurs, que va titular Sobre un lugar parecido a la felicidad, Riera va passar revista a totes les mirades que, al seu parer «van ser fonamentals per a la repercussió de la imatge de Mallorca al món».

Carme Riera va néixer circumstancialment a Barcelona el 1948, però pocs dies després la van traslladar a les Balears i aquest va ser l'entorn on va créixer, va madurar, i on les monges del col·legi, com ella mateixa recorda, van patir per aconseguir que aprengués a llegir, una destresa que va acabar adquirint entrenant-se amb els versos de Rubén Darío.

Notícies relacionades

Busca el teu estil en set passos

El misteri i labogeria de Slipknot

Segons l'autora balear, les connotacions mítiques que tenia l'illa van desaparèixer quan els viatgers van cedir pas als turistes i el seu aeroport es va posar a menys de dues hores de distància de qualsevol aeròdrom d'Europa. «Els llibres van ser substituïts per guies, algunes de gran banalitat».

«VINC A APRENDRE» / Riera va ser proposada per entrar a l'Academia pels membres Carmen Iglesias, Álvaro Pombo i Pere Gimferrer. Aquest va respondre al discurs de l'autora de Temps d'innocència, i va destacar com  van influir en ella els anys que va passar al claustre de Lletres de la Universitat de Barcelona en la dècada dels 60. Han passat més de 40 anys d'allò, però Riera va confessar: «Vinc a l'Academia a aprendre».