Del Raval dels 50 a l'Egipte mil·lenari

A l'àlbum dels seus nombrosos viatges per l'Àfrica negra, Jordi Clos (Barcelona, 1950) -empresari, hoteler, col·leccionista, mecenes i apassionat de l'Antic Egipte des de nen- guarda el gust d'una menja de sang i llet de vaca encara calentes; tèrmits voladors i mosques tse-tse; els enormes discos que adornen les orelles i llavis inferiors dels mursi i la cara de «fàstic absolut» d'una nena d'aquesta tribu a l'olorar el seu desodorant; l'adrenalina alliberada quan un bruixot bambara va foragitar d'ell els mals esperits degollant quatre aus i untant-li la cara amb la seva sang, o les belles dones dels matriarcals hamer i el seu sanguinari ritual de recerca de marit, en què es fustiguen per demostrar la seva fortalesa. La faceta aventurera, amb unes anècdotes que s'estenen també del Tibet a Sud-amèrica, però també l'empresarial i emprenedora, es barregen a Con la vida en los talones (La Esfera de los Libros), llibre d'amables memòries escrites pel mateix Clos, en la humil infància del qual al Raval, en què demanava xiclets als marins de la Sisena Flota, ja despuntava la seva «ànima fenícia», venent als altres nens Coca-cola casolana feta amb regalèssia i gasosa.

Impulsor de la Fundació Arqueològica que porta el seu nom (amb la qual va patrocinar la primera expedició egiptològica a Oxirinc) i creador del Museu Egipci de Barcelona, Clos recorda ara, des de la terrassa del Claris, joia de la corona de la seva cadena d'hotels, el seu primer viatge a Egipte, el 1969, on va conèixer la seva dona en una romàntica trobada: va haver de bufetejar-la perquè reaccionés després d'un histèric atac de claustrofòbia a la piràmide de Kèops. Va ser en aquell viatge quan va adquirir la primera peça de la seva col·lecció. «Era un ushebti [estatuetes que es col·locaven a les tombes egípcies], una senzilla figureta de terracota. Vaig dormir tota la nit agafat a ella, pensant que tenia 3.000 anys d'història i jeroglífics que aleshores encara no sabia interpretar».

CAMBRA SEGELLADA / Quan no va poder dormir va ser quan, «cúspide» de la seva passió egiptològica, va descobrir una tomba inviolada a la necròpolis de Sharuna, el 2007. «Va ser un privilegi espectacular. Vaig trobar un esglaó, després l'escalinata i al final la cambra, segellada. Vaig estar tota la nit mirant les estrelles, pensant que l'endemà seria la primera persona en 4.000 anys a obrir aquella porta. Hi havia fang, restes de la mòmia, el sarcòfag, ceràmica, sabatilles, amulets...», s'emociona aquesta ànima aventurera que no pot fer més que lamentar la convulsa situació a Egipte, que ha obligat a suspendre les excavacions, cursos i viatges que organitza la seva fundació i el Museu Egipci al país del Nil.

Notícies relacionades

El Sónar arrenca amb flamenc explorador i house amb pedigrí

Quan Lennon va descobrir Amèrica

Nascut al Raval, del qual va sortir rumb al «burgès Sarrià» de la mà de l'aristòcrata Ramón de Dalmases y de Olabarría, marquès de Mura, que es va casar amb la seva germana Olga i va assumir la seva educació, Clos va superar als dos anys una poliomielitis, miraculosament i gràcies a la tenacitat de la seva mare, que per evitar la paràlisi muscular li donava una lubrificant sopa de triperia. Fill d'un republicà condemnat a 30 anys de presó, indultat el 1949 i mort quan Clos tenia quatre anys, ja amb 15 va crear la seva primera empresa, de comercials, juntament amb altres joves dels Escolapis de Balmes. La seva visió de modernitat el va dur de Mobles Maldá a la seva pròpia firma d'interiorisme, Roberts, i d'aquí a crear la cadena d'hotels Derby, en què ha portat a la pràctica les seves idees innovadores en el sector, entre altres, exposar-hi part de les seves col·leccions d'art, recuperar l'ús lúdic de les terrasses i cuidar la qualitat gastronòmica. D'aquí ve que no es talli al carregar contra els apartaments turístics clandestins -«una plaga»-, que, opina, no han d'estar en escales de veïns i desprestigien la imatge de Barcelona.

Tot i que a Clos li va quedar la frustració de no trobar la ciutat inca perduda de Vilcabamba, descoberta poc després per una altra expedició, sí que recorda entusiasmat com, dalt d'un arbre, era l'únic blanc que veia una batalla donga: 2.000 guerrers mursi lluitant a sang per passar comptes per baralles a causa del bestiar, terres o dones. Cor intrèpid.