Viatjar per amor a l'art

Amb 6.741 visites diàries alCentre Pompidoude París i 7.600 alMuseu Reina Sofiade Madrid, la mostra sobreSalvador Dalíque del novembre al març es va desplegar a la sala francesa i que ara penja de les parets de l'edifici Sabatini va camí de convertir-se en una de lesexposicions de l'any. De moment va batent rècords. Amb 790.000 espectadors s'ha convertit en la segona exposició més visitada del Pompidou -només superada pel mateix Dalí en una mostra que va congregar 840.662 visitants el 1979- i amb 630.000, a falta de tres setmanes perquè es clausuri, ja és la que més públic ha reunit en la història del Reina Sofia. De manera que per als amants de l'art que viuen a Madrid, la visita sembla inexcusable, i per als de fora, el viatge sembla gairebé obligat.

PeròTotes les suggestions poètiques i totes les possibilitats plàstiques, que així es diu la mostra, no és l'única col·lecció d'art oberta aquest agost, encara que per les cues que es formen podria semblar-ho, ni Madrid és l'única ciutat amb oferta artística per disfrutar aquest estiu. Hi ha més exposicions que també mereixen una visita o un viatge. Antològiques de creadors consagrats i petites mostres d'artistes menys famosos. En grans capitals i en pobles de la costa. De fàcil recorregut o de tesis més profundes. L'oferta és àmplia i la decisió difícil, així és que per orientar-se, res millor que preguntar als experts què es pot veure aquest estiu. Presentem uns quants suggeriments.

ROSA M. MALET FUNDACIÓ. JOAN MIRÓ La creació a Sant Pol a principis del XX

«A vegades busquem coses molt lluny i molt exòtiques i se'ns escapa el que tenim a prop», apunta Rosa Maria Malet, directora de laFundació Miró, en referència aNocturn Diürn. Sant Pol de Mar 1911-1980, l'exposició que la Fundació Palau de Caldes d'Estrac desplega aquest estiu (fins al 26 de setembre). La mostra se centra en els pintors de Sant Pol de Mar de principis del segle XX, un moment en què aquests artistes van posar en pràctica el que després en cine va rebre el nom denit americana (posar filtres blaus a escenes diürnes per simular escenes nocturnes). «La vaig trobar deliciosa», afirma Malet, que també aconsella «llegir-ne el catàleg perquè permet disfrutar el doble de l'exposició i adonar-se de moltes coses que, si no, podrien passar per alt. Val la pena». Es tracta de textos escrits perPerejaume, comissari de la mostra i «gran creador literari, a més a més de gran artista», conclou Malet.

PEPE SERRA. MNAC Valorar l'obra de Nicolau Raurich

De la mateixa opinió és Pepe Serra, director delMuseu Nacional d'Art de Catalunya(MNAC), per a qui la proposta de la Fundació Palau «és al mateix temps un exemple d'exposició rigorosa i d'exposició atractiva per al públic. A més -continua Ser-ra-, valora l'obra de Nicolau Raurich». Un pintor de Barcelona (1871-1945) l'arribada del qual a Sant Pol de Mar el 1911 va impulsar el peculiar moviment pictòric entre els artistes de la zona. Al costat de les peces de Raurich, la mostra exhibeix obres de Pablo Picasso, Adrià Gual, Miquel Campeny, Benet Martorell, Joaquim Pou, Ignasi Mas i Joan Vila.

VICTORIA COMBALÍA. CRÍTICA D'ART Hilma af Klint, pionera de l'abstracció

Contemporània de Raurich va ser la suecaHilma af Klint(1862-1944), una «artista que no va permetre que les seves obres es veiessin fins 20 anys després de la seva mort, ja que creia que no serien compreses», explica Victoria Combalía, historiadora i crítica d'art, l'exposició de la qual al Hamburger Bahnhof de Berlín recomana. «Potser va ser ella la que es va inventar l'abstracció, ja que va començar a realitzar composicions abstractes el 1906». La mostra recull 200 obres de la sueca que són «d'una gran bellesa formal i d'una puresa similar a la dels grans abstractes», conclou Combalía.

GABRIEL PINÓS. GALERISTA Escultura elegant i exquisida, a París

També a Europa, a París, es desplega la proposta de Gabriel Pinós, galerista i responsable del Museu del Modernisme.Félicie de Fauveau. L'amazona escultora exposa, fins al 15 de setembre, al Musée d'Orsay, 70 treballs -que són un «gran descobriment»- d'aquesta artista francesa monàrquica, catòlica, soltera i feminista del segle XIX. «El muntatge transmet un aire d'elegància i exquisidesa molt d'acord amb la factura d'aquesta magistral artista», sosté Pinós.

Pel galerista també «és una visita obligada, sobretot per als amants del modernisme,Japonisme», alCaixaForum fins al 15 de setembre. «El corrent d'aire nou que va aportar el japonisme -i en general el gust pel món oriental- ha perviscut fins avui. Només cal analitzar qualsevol cartell publicitari actual per entendre'n la influència», afirma.

BARTOMEU MARÍ. MACBA Glamur refinat i subcultura urbana

Fins al Victoria & Albert Museum de Londres porta el suggeriment de Bartomeu Marí, director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Per ell la mostra deDavid Bowie(s'acaba demà) hauria de ser un dels «'must'» d'aquest estiu. «Bowie es va convertir a si mateix en obra d'art vivent i durant dècades ha unit les estalactites del glamur més refinat amb les estalagmites de les subcultures urbanes de la segona meitat del segle XX, incloent-hi les ambigüitats sexuals, la poesia exquisida, els aleteigs amb substàncies psicòtropes, el rock and roll, el cine, la moda més sofisticada amb les cultures del carrer», explica Marí abans de llançar un repte: «¿Quan farà el Museu del Prado una exposició sobre Alaska o el MNAC una mostra sobre Jaume Sisa?».

ARTUR RAMON. GALERISTA D''El crit' de Munch al fang de Barceló

«Redescobrir un dels noms clau de l'art modern» és la proposta del galerista Artur Ramon, que suggereix viatjar fins a Oslo quan se celebra el 150 aniversari del naixement d'Edvard Munch. El Museu Nacional d'Art i el Museu Munch exhibeixen, fins al 13 d'octubre, més de 200 peces del creador. «És un dels pocs artistes que expliquen bé la frontera estètica al voltant del 1900, especialment, des del punt de vista anímic, introspectiu i prenihilista».

Més a prop, a Ceret, se situa un altre dels suggeriments de Ramon:Terra Ignis, de Miquel Barceló, al Museu d'Art Modern fins al 12 de novembre. «Ajuda a comprendre la complexitat d'un artista que treballa la ceràmica com la pintura -explica-. Les últimes obres mostren com continua buscant i trencant els límits tradicionals de l'art del fang».

CARLOS PAZOS. ARTISTA Geta Bratescu, una delícia desconeguda

Una cosa amb la qual no coincideix Carlos Pazos. «Recomano evitar les seqüeles delchapapotetecnicolor de Barceló traduïdes en Porcelanosa rústica al museu de Ceret. Oblidin-se de la seva exposició i passegin sota els plàtans recordant Braque i Picasso», aconsella l'artista, que afirma que no se sent «atret ni per les grans manifestacions, ni per les modes, ni pels futuribles, ni per les opinions dels experts», abans de recomanar algunes de les mostres que ha visitat últimament «per raons voca/vaca-cionals». SónEls tallers de l'artista, de Geta Bratescu, al MUSAC de Lleó fins al 29 de setembre. «Un descobriment i una delícia, des del principi fins al final». I l'obra de Víctor Grippo al CGAC de Santiago de Compostel·la (20 d'octubre). «Fonamental l'obra dels 70. Lamentable la inclusió de les peces dels 80».

B. LANIADO-ROMERO. MUSEU PICASSO Picasso a Europa i als Estats Units

Notícies relacionades

El públic canta ‘El meu avi’ després d’una xiulada, a Calella de Palafrugell

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

Picasso en totes les seves facetes és el que recomana Bernardo Laniado-Romero, director del Museu Picasso. Aposta per la mostra que Mònaco dedica al malagueny, fins al 15 de setembre, centrada en les vacances del geni a la Costa Blava. «Té tot el que una estupenda exposició ha de tenir: obres de primer ordre, peces exquisides i informació desconeguda». I suggereix visitar la col·lecció de William S. Paley que fins al 8 de setembre exposa el museu de Portland (EUA). «Hi sónJove amb cavall, una obra monumental del període rosa, i una Fernande despullada pintada a Gósol que és extasiant».

I l'últim suggeriment, el que no podia faltar: «Dalí al Reina és estupenda i reivindica el Dalí pintor».