Bafarades d'economia

Davant la Gran Depressió americana dels anys 30, els economistes deien: «A la llarga, qualsevol crisi se'n va per on ha vingut» i «l'economia millorarà a llarg termini». Això va portar l'economista britànic John Maynard Keynes a respondre amb el primeracuditmacroeconòmic de la història: «I a llarg termini tots estarem morts». Es fan ressò d'aquesta anècdota els recents títols que, ara que l'economia és en boca de tothom però pocs en comprenem tots els topants, han arribat oportunament a nodrir la nòmina de còmics que la tradueixen a un llenguatge intel·ligible i sense complexos, i amb altes dosis de didactisme, humor i entreteniment. De fet, segueixen el camí que transita el català Aleix Saló (Espanyistan,Simiocràcia,Euromalson), encara que sense tanta vena satírica i més divulgativa, tres llibres que arriben dels Estats Units: el completíssimEconomix(Lunwerg), de Michael Goodwin i il·lustrat per Dan E. Burr, i els dos volums firmats per Yoram Bauman i el dibuixant Grady Klein -Introducción a la macroeconomía en viñetasiIntroducción a la microeconomía en viñetas(Debate)-. A aquests s'hi suma tot unbest-selleral Japó (120.000 exemplars venuts): la versió manga d'El capitalde Karl Marx (1818-1883), que publica Herder, traduït del japonès i adaptat a l'ordre de lectura occidental, per a comoditat del no habituat al còmic nipó.

Amb dibuixos de l'equip d'il·lustradors de l'editorial japonesa East Press C., aquesta versió de Kosuke Maruo aconsegueix transmetre el missatge de l'obra original de Marx, que torna a la palestra per la seva ara tan necessària recerca d'alternatives al sistema capitalista, que ell tant va criticar i tan bé va disseccionar, en el seu desig d'una societat més justa i igualitària, en pro del socialisme. A través de vinyetes en què apareixen tant Marx com Engels (que va acabar el llibre després de la mort del primer) i narrant la vida d'un artesà formatger que inicia un procés d'industrialització gràcies a un inversor capitalista, s'expliquen conceptes com la plusvàlua, el valor dels diners, la compravenda de la força de treball, el funcionament dels bancs, la llei de l'oferta i la demanda...

En el manga, Engels ja apunta al segle XIX que la «recessió i la crisi sempre planen sobre la societat capitalista». Bauman, doctor en economia mediambiental a la Universitat de Washington, que fa uns dies va visitar Madrid (vegeu pàgina següent), explica aMacroeconomía«com creixen i com es desplomen les economies». Encara que és optimista sobre la fi de la pobresa al segle XXI, no ho és tant sobre la crisi mundial, que veu com un profund forat del qual costarà sortir, i creu que és un error la política de retallades perquè impedeix el creixement. D'aquí ve el famós peix que es mossega la cua: com menys ingressos, la gent gasta menys i les empreses redueixen beneficis, tanquen i acomiaden més treballadors i l'economia s'enfonsa.

SOUS ALTS / Tant Bauman, com Goodwin aEconomix, recorren a les fonts originals. A premis Nobel i economistes, com Malthus, David Ricardo, Keynes, Marshall, Marx i Engels, i reivindiquen les idees d'Adam Smith, que el segle XVIII defensava els salaris alts (que ho diguin avui a la patronal) perquè, deia, van en benefici del conjunt de la societat i trenquen l'esmenatat cicle nefast, ja que, a l'estar ben pagats, els obrers poden consumir més i convertir-se en motor de l'economia, a més a més de ser «més actius, diligents i competitius». «Cap societat pot florir i ser feliç si la immensa majoria dels seus membres (els treballadors) són pobres i miserables», afirmava. En aquell moment Smith ja denunciava que els grans capitalistes enganyaven els governs i pressionaven els polítics per establir lleis que els afavorissin. «Els grans capitalistes no han de ser els governants de la humanitat», advertia...

A més d'aclarir als simples mortals què són i com funcionen coses com el PIB, els tipus d'interès, la inflació, les pensions o els salaris enganxosos (els que pugen durant una expansió i es queden enganxats, triguen a baixar, en recessió), aquests còmics també alerten de l'impacte de l'economia en el medi ambient o aconsellen «no posar tots els ous a la mateixa cistella» en matèria d'inversions i dipòsits.

Notícies relacionades

El Primavera Sound, llest per alçar el teló amb 311 concerts i 22 escenaris

Relleu generacional en el grup d’oci Costa Este

El recorregut històric, sobretot aEconomix,és exhaustiu. La revolució francesa, la industrial, la russa, el crac del 1929, les dues guerres mundials, la guerra freda, la crisi del petroli... fins a l'actual, encara que tant Bauman com Goodwin pequen del prisma americà i no aprofundeixen en la crisi d'Europa.

Bauman veu en el còmic «una poderosa eina de comunicació». Goodwin va més enllà. «La informació és només el primer pas. El món necessita més que mai que passem a l'acció».