Un Broadway de butxaca

Després de 18 anys vinculat al teatre musical, com a cantant i director, Daniel Anglès (Barcelona, 1975) presenta demà el seu debut en solitari a l'Auditori de Barcelona ambLluny de Broadway, un recopilatori delshitsque l'han acompanyat en la seva llarga experiència escènica. Damunt l'escenari, entre bastidors o des de la platea.«Em venia de gust tornar a cantar i fer un concert de solista, una cosa molt habitual amb els artistes del gènere a la Gran Bretanya i els EUA»,explica Anglès, que en l'últim lustre s'ha centrat en la direcció escènica de títols comMamma mia!, Hair iLa Bella y la Bestia.Acompanyat per una formació de sis músics, s'acostarà al Broad-way del musical amb la interpretació de 22 melodies, entre ellesBring him home (Los miserables), ¡Rent! (Rent),Un cambio en mí (La Bella y la Bestia), De manera bastant especial (Nine) i Com si mai no haguéssim dit adéu (Sunset Boulevard). Totes la partitures han comptat amb els arranjaments del director musical Sergi Cuenca, en un repertori que es va completar amb les propostes suggerides pels fans en les xarxes socials.

Versions de Rocío Jurado

Notícies relacionades

Empremta espanyola en la guerra dels EUA

Mig segle del Lübeck, pioner dels frankfurts

«Hi haurà sorpreses. Alguns convidats que cantaran amb mi i coreografies», avança Anglès, que aprofitarà la cita per oferir un aperitiu del seu pròxim projecte, amb un canvi radical de registre: un disc de versions de Rocío Jurado.«Sens dubte, va ser la més gran d'Espanya. Sempre m'ha apassionat. Les seves cançons tenen unes lletres increïbles que quedaven tapades per la seva arrasadora figura». Recorrerà alcrowdfunding(Verkami) per a aquest primer treball discogràfic, que emprèn en companyia de Marc Sambola (director musical dels espectaclesOjos verdes i Le llaman copla).

Abans travessarà la frontera per dirigir a París la versió francesa deLa Bella y la Bestia. Un altre exemple de la fuga de talents.«La indústria musical s'ha quedat a Madrid. A Barcelona, amb el terrible IVA i les retallades, és molt difícil que s'hi facin muntatges de gran format. Queda el teatre de resistència, com durnat la dictadura», lamenta el fundador i director, des del 1996, d'una companyia amb un nom d'allò més apropiat per a aquests temps: El Musical Més Petit.