Manel: «No som virtuosos. Ho tenim claríssim»

Detesten anar d'abanderats de res. Ni que els adjudiquin el mèrit de revitalitzar el folk local (recorden que Anímic ho feia abans de la seva sonada incursió). A Manel els va més exercir de nois normals, sense pretensions. «No som virtuosos. Ho tenim claríssim», assegura el bateria Arnau Vallvé. Però el cert és que disc a disc es consagren com a excel·lents narradors d'històries, amb lletres que no concedeixen a l'obvietat ni un vers. Avui treuen al mercat: 'Atletes, baixin de l'escenari'.

-¿Preparats per al tret de sortida? ¿Sou conscients que us espera el podi?

-Martí Maymó: No crec que en siguem conscients. I si ens fiquem en metàfores olímpiques, la cursa, la marató... encara està tot per fer i tot és possible.

-Reflexió molt de Miquel Martí i Pol.

-M. M.: Sí , sí [rialles].

-Guillem Gisbert: Hi ha incertesa. No saps mai què passarà.

-Abans de publicar l'àlbum ja han estat número u a iTunes. I l'anterior va ser de rècord: des de 'D'un temps, d'un país' de Serrat (1996) cap altre disc en català havia sigut el més venut d'Espanya. ¿Suposa alguna pressió afegida?

-Roger Padilla: Des del principi el que ens preocupa és fer cançons i saber-les fer en directe. És el nostre objectiu i el que ens permet actuar. Però mai són les vendes, encara que vendre està molt bé. El 98% dels nostres esforços, hi insisteixo, és fer cançons que ens agraden.

-G. G.: I l'altre 2% el dediquem a tocar els ordinadors d'altres [al representant de la seva discogràfica de Madrid li acaben de posar com a fons de pantalla una enorme foto d'Artur Mas amb la senyera].

-És curiós que la primera frase del disc sigui «'No haurà estat senzill venir fins aquí'». Remet a la seva arxifamosa corranda «'Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí'»

-M. M: Apa, ningú ens ho ha dit.

-R. P.: Bona troballa.

-G. G.: Deu ser perquè la frase ens va agradar fa sis anys i ara resulta que són semblants [rialles].

-I parafrasejant 'Banda de rock', ¿creieu que algun dia es dirà «'Què se n'ha fet d'aquella banda de 'pop-folk' [en el seu cas]?»

-G. G.: És més que probable. Encara que la lletra parla de qualsevol persona que ocupa un espai a la plaça pública, sempre efímer. Podria ser el lateral del Barça de la Lliga del 85.

-Aquesta lletra recorda aquesta altra antiga 'Criticarem les noves modes de pentinats: «Quan seré vell, seguiré cantant-te cançons... No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat...'»

-G. G.: Passa com amb la frase que deies de la cançóAi, Yoko. No hi havíem establert cap relació, però ara que ho dius, resulta que sí que en té.

-R. P.: Ens costa tenir una visió global, qui millor la veu sou els periodistes.

-G. G.: Si haguéssim detectat aquestes similituds, hauríem fet moviments i hauríem canviat la lletra.

-A 'Els millors professors europeus'(2008) es van posar d'acord a fer un disc amb ukelele i vents. A '10 milles per veure una armadura'(2011) l'aposta va ser incloure vent i corda, a manera d'exercici barroc. ¿També és premeditat que en aquest prescindeixin de molts d'aquests elements anteriors? ¡Ni rastre de l'ukelele!

-M. M.: Vam buscar idees i vam acabar presentant la que millor acompanya la lletra i fa créixer la cançó.

-Arnau Vallvé: Abans usàvem aquests instruments per treure serietat, gravetat a les cançons. Perquè no semblessin fosques. I havia aquest contrast que ens agradava. Però en aquest disc no ha sigut així.

-Doncs no els ha quedat un disc més seriós. Ni fosc.

-G. G.: Opino igual. No és un disc gaire diferent.

-La que van armar a Twitter al publicar el senzill. Fins i tot es va crear el 'hashtag' #peleaManel. I un desafiava el personal: «Proposo quedar avui a les 17 hores a la plaça de Sant Jaume per matar-nos entre fans i 'haters' de Manel».

-A. V.: Vam anar a plaça Catalunya i no hi havia ningú, la veritat [rialles].

-I @modernetdemerda hi va intervenir amb conya: «No em digueu res durant les properes 4 o 5 hores. Estic escoltant el nou 'single' de Manel successivament fins que m'agradi. Calleu».

Notícies relacionades

Busca el teu estil en set passos

El misteri i labogeria de Slipknot

-G. G.: Una primera lectura et fa pensar queTeresa Rampellno li ha agradat. Cada cervell fa el que dóna de si. Quan passen aquestes coses, no cal fer-los un cas excessiu.