Roger Mas, davant un final d'etapa

Encara queRoger Mas... torna a ser Roger Massigui un recital de nou encuny, es tracta d'una antologia amb sabor de final d'etapa. El cantautor de Solsona va mirar cap enrere, dijous a Barts, va defensar el seu cançoner més profund i remot, va rescatar la guitarra elèctrica d'Ivan Dach i va oferir la seva última actuació amb quartet en una llarga temporada, ja que, a curt i mitjà termini, prioritzarà els seus recitals en solitari.

El del Guitar Festival va ser un Mas de formes molt diferents del que hem vist amb la Cobla Sant Jordi o defensantLes cançons tel·lúriques, disc del qual va prescindir completament. Un Mas que va ressuscitar peces dels seus primers discos que mereixen escolta, comLlums de colors, Les maragdes (que va idear, va dir, «penjat en una parra psicodèlica») i la delicadaCor pur. Material que va conviure amb cites aMística domèsticaiA la casa d'enlloc: de la tenebrosaLa cucafera a l'alarma de Foc a l'obaga!

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

RUMB PROPI / Cançons que van fer visible el genuí univers estètic i filosòfic de Mas, un creador que fa 16 anys que segueix un rumb aliè a escenes i tendències, que es permet ocasionals anacronismes (solos a l'estil Santana aNocturna, de Pi de la Serra) i que fon la cançó mística amb un assalt al country-rock comarcal com ésEl calavera.

Material il·luminat per parar un tren:El rei de les coses, Volant, El dolor de la bellesa(aquí vam trobar a faltar la majestuosa Cobla)... Però és temps de recolliment i reordenació. De trencar rutines i de tornar al principi.