The Mamzelles es reciclen

En la qüestió del reciclatge, estan com la majoria: una mica perdudes amb el correcte ús dels contenidors. «Jo això del paper i el cartró ho tinc clar i ho faig, però això dels plàstics ja és més complex i en passo», reconeix Bàrbara Mestanza, integrant, juntament amb Paula Ribó i Paula Malia, de The Mamzelles, el trio musical que s'ha colat a les llars de Ca-talunya amb la cançoneta de l'Envàs, on vas? de l'anunci promogut per la Generalitat. Despreocupades de tot l'embolic que aquell boom publicitari ha ocasionat en els ciutadans

-que molts veuen més confús que no pas aclaridor-, les tres noies han apostat pel reciclatge artístic. A partir de demà i fins al 28 d'abril, recalaran al teatre Poliorama amb la comèdia musical My sweet country, amb autoria i direcció d'Àlex Mañas. Narrada amb flashbacks, la trama explica els neguits i les ambicions de tres noies de barri que, per fugir de l'austeritat, s'introdueixen en el món de la prostitució de luxe, on entren en contacte amb les més altes esferes del poder. «El país on viuen, que pot ser qualsevol, passa per una situació de crisi i elles decideixen fer la seva revolució rosa», explica el director. Al fer-se amb l'elit -una de les joves s'enamora del president de l'Estat-, descobreixen les causes de la deriva econòmica i social, i es plantegen «fer ús d'aquesta informació privilegiada, per a benefici del país o propi», afegeix.

CABARET I HUMOR / Acompanyades d'una guitarra i un ukelele, les tres noies a la vintena (totes van néixer el 1990 a Barcelona) interpreten una desena de cançons en castellà, compostes per a l'ocasió per elles i Mañas. «El muntatge té un estil propi, singular. Amb un aire jove, cabareter, àgil i amb molt d'humor», coincideixen el director i The Mamzelles, que treuen pes al destret d'exercir de prostitutes en la ficció. «Són personatges molt excèntrics, i entren en aquest món més com un joc que cap altra cosa», anuncia Malia.

En el món de l'escena el tercet va entrar de la mà de Mañas, que es congratula d'haver-les descobert abans del seu boom publicitari. «Vaig tenir ocasió de veure-les en un concert a Luz de Gas i els vaig proposar de treballar plegats. El nostre primer projecte va ser aquest espectacle, que vam començar a assajar a l'estiu i vam estrenar al mes de novembre a la Plataforma I+D. Després vam participar en l'Aixopluc del Lliure amb un petit xou, The experience, on vam abordar l'estil bakalao i els sintetitzadors», informa el creador del musical Què, que confia a poder continuar col·laborant amb The Mamzelles en nous espectacles.

ACTRIUS I CANTANTS / Davant dels personatges que componen a My sweet country, aspirants a pretty women, Ribó, Mestanza i Malia asseguren que tenen la intenció d'anar «pas a pas, treballant com formiguetes» per aconseguir fer-se un forat en el panorama cultural. Desitgen enterrar les «tres nenes mones» de l'anunci i sacsejar un teatre català, que expliquen que troben mancat de vísceres. «No ens volem posar límits, ens interessa provar-ho tot», declaren recordant que es van formar en el teatre musical (a l'escola Eòlia) i que actualment prossegueixen els seus estudis d'interpretació a l'Institut del Teatre.

Va ser, però, la música la faceta

Notícies relacionades

Els millors llibres d’aquest any per llegir a l’estiu

Rosario brilla a Pedralbes

que les va posar en òrbita. Es van apropiar del nom d'una cançó de Georges Moustaki (mamzelle és una abreviació de senyoreta) i transmutades en les desvergonyides Mamzelle Raibo, Mamzelle Mali i Mamzelle Mess, van crear un estil fresc que barreja el pop, el cabaret i la bossa nova, emfatitzant la teatralitat en les actuacions.

El 2011 van aconseguir el premi Joventut del concurs de música Sona9 i el 2012 van compondre la cançó de les festes de la Mercè i van registrar el primer àlbum, Que se desnude otra (Discmedi), produït per Miqui Puig. Aquest 2013 del reciclatge compaginaran l'estada al Poliorama amb la gira d'aquest primer disc. Aclareixen, però, que sobre l'escenari es mantenen fidels al títol del disc.