Mor l'arquitecta Gae Aulenti, restauradora del MNAC

Ha mort l'arquitectaGae Aulenti, queBarcelona recordarà pel seu treball alMuseu Nacional d'Art de Catalunya(MNAC),París, per la transformació de l'estació ferroviària d'Orsay al famós museu impressionista, iNàpols, per alguna de les seves estacions de metro. Tenia 84 anys i ha expirat aquest dimecres a casa seva, a Milà.

París, Barcelona, San Francisco, Tòquio, Sevilla, Jerusalem, Venècia, Florència i Roma recordaran la filosofia que sempre va inspirar els seus treballs i que li va suposar molts maldecaps amb els seus contractants. Ella en deia "adaptació dels espais antics a la sensibilitat contemporània", convençuda que "l'arquitecte ha de saber llegir el context, perquè moltes vegades les arrels es mantenen amagades i subterrànies".

Aquest criteri entroncava directament amb els primers barrocs, comFrancesco Borromini, que van trencar amb la cotilla de l'art clàssic i neoclàssic, precisament defensant que una obra ha d'estar arrelada en el context i no prescindir-ne. "Aquest és el gran treball de relectura històrica d'un lloc", va dir en una entrevista.

Aulenti va considerar la remodelació delMNAC "un repte, pel fet d'haver de trobar espais contemporanis en un edifici d'estil acadèmic i manierista, monumental, laberíntic i també lleig, encara que part indissoluble de l''skyline' deBarcelona".

"La senyora de l'arquitectura"

Notícies relacionades

Natasha Lyonne: Ressorgiment d’una actriu que va tenir un peu a la tomba

L’univers de Grangel Studio brilla a Casa Seat de Barcelona

Filla d'una gran família d'Apulia, al sud d'Itàlia,Aulenti estava considerada una de les més grans arquitectes i dissenyadores actuals. Coneguda com "la senyora de l'arquitectura", va participar en la remodelació del Museu d'Art Modern del parisencCentre Pompidou, la restauració delPalazzo Grassi a Venècia, la paradaCavour del moderníssim metro de Nàpols, la construcció o reconstrucció d'aeroports i instituts de cultura, i la recuperació com a museu de les cavallerisses del palau presidencial italià delQuirinale. Va ensenyar aVenècia i va ser condecorada amb la Legió d'Honor de la República francesa.

La seva última sortida va ser per recollir un premi a tota la seva carrera, que li havia concedit laTriennal d'Art de Milà, el 16 d'octubre passat. "La meva mare estava malalta des de feia temps, però va aguantar fins al final", ha dit la seva filla Giovanna.