Mor als 49 anys el músic Bernardo Bonezzi, icona precoç de la 'movida'

El músicBernardo Bonezzi, líder del mític grup de la'movida' madrilenya Zombies, autor de 'Groenlandia' i guanyador d'un Goya, ha mort aquest dijous als 49 anys. La seva dona ha trobat el cos al domicili que compartien a Madrid, per això caldrà esperar el resultat de l'autòpsia per conèixer les causes de la mort.

Fill de pare italià i mare brasilera, però nascut a Madrid, Bonezzi va començar a tocar la guitarra amb 6 anys, amb 8 escoltava David Bowie i Roxy Music, i als 10 ja escrivia les seves primeres melodies. Amb només 13 anys va formarZombies, la primera banda que va actuar a la sala El Sol, temple de la 'movida', i dos anys després, amb només 16 anys i quan a Espanya triomfaven Los Pecos, va publicar'Groenlandia', himne d'aquella etapa que va néixer per divertir els que la van promoure i que, segons deia ell mateix, "tampoc n'hi havia per a tant".

Interessat en l'experimentació

A 'Groenlandia' la van seguir dos elapés que el van fer pujar a l'olimp dels músics més respectats i valorats d'aquella època: 'Extraños juegos' (RCA, 1980) i 'La muralla china' (RCA, 1981). A principis del 1982, els components de Zombies es van separar i Bonezzi, que sempre va estar interessat en l'experimentació i en la innovació, va decidir no tornar a trepitjar un escenari i començar a treballar en el cine component els temes de la segona pel·lícula dePedro Almodóvar, 'Laberinto de pasiones'. Després van arribar'¿Qué he hecho yo para merecer esto?', 'Matador' i'La ley del deseo'.

Va crear les bandes sonores de més de 40 pel·lícules, de directors tan dispars com Manuel Gómez Pereira, Rafael Moleón, Enrique Urbizu, Icíar Bollaín i Pedro Olea. El 1995 va obtenir elGoya per la música del primer film d'Agustín Díaz Yanes, 'Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto', i va estar nominat en quatre ocasions més. També era l'autor de música per0 a la televisió com la de l'exitosa sèrie 'Farmacia de guardia', d'Antonio Mercero.

Últims treballs

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

Va deixar de compondre per al cine el 2001 perquè li oferien coses "barroeres i absurdes" i necessitava temps per reflexionar. El 2004 va editar'La hora del lobo', el primer disc d'una trilogia dedicada a les hores del dia, al qual van seguir 'La hora azul' i 'La hora del te', obres instrumentals totes elles d'extraordinària maduresa. El 2010 va publicar 'El viento sopla donde quiere', un disc cantat que a penes es va conèixer perquè la distribuïdora va tancar.

Després d'aquest retorn frustrat va decidir dedicar-se a fons en els que van ser els seus últims treballs, 'La esencia de la ciencia' i'Esencias', tots dos del 2012. Aquest any també havia compost la música per al curtmetratge 'Lo que tú me has hecho no me lo ha hecho nadie' i preparava la seva música perquè estigués present en tots els portals de descàrregues.