Nit de monstres

Va ser una nit tempestuosa de juny de 1816, ara ja fa 196 anys, a l'espectacular vila Diodati, a la riba del llac Leman, a prop de Ginebra, quan uns joves monstres literaris van plantar la llavor d'on germinarien els dos grans mites del terror del segle XX. Després d'una gòtica vetllada llegint contes de fantasmes alemanys, un d'ells, Lord Byron, un poeta ja cèlebre als seus 28 anys, va dir: «Cada un de nosaltres escriurà una història de fantasmes». I encara que el literat, més estimulat per la poesia que per la prosa, només va arribar a començar el relatAugustus Darvell, aquella llegendària nit donari a llumFrankenstein, de la incipient ploma de Mary Wollstonecraft Shelley, iEl vampir-del qual beurien laCarmilla de Joseph Sheridan Le Fanu i elDràcula de Bram Stoker-, sorgit de la imaginació del metge personal de Byron, John William Polidori.Ara el volumLa noche de los monstruos(Edhasa) reuneix els tres textos, a més d'una contextualizadora introducció de la responsable de l'edició, Ángela Pérez, i de cartes i diaris dels protagonistes, on escriuen sobre la proposta de Byron i sobre aquell estiu fred i plujós en què van compartir passejades, lectures i escriptura, i afegeixen un inevitable morbo a les seves singulars relacions.

L'editor d'Edhasa, Daniel Fernández, a qui no li consta que les tres obres es publiquessin abans juntes, ha fet coincidir el llibre amb la nova novel·la de Peter Ackroyd,El diari de Víctor Frankenstein,que afegeix ficció a les vides del mític grup, que completaven el també poeta i amic de Byron Percy Shelley, company de Mary, i la germanastra d'aquesta, Claire Clairmont.

Tot i que segons l'editora «el més important és la rellevància dels textos, la seva influència en els segles posteriors i el reflex de l'atmosfera i l'època que els va originar», és possible llegir entre línies i imaginar-se què hi havia al darrere dels rumors de si Polidori era amant de Byron, si Percy Shelley es va embolicar amb la germanastra de la seva dona, sobre l'aventura de Byron amb una Claire ja embarassada d'ell, o si en elFrankensteindefinitiu de Mary hi va haver la mà correctora del seu marit.

LORD SEDUCTOR / En una relació amor-odi entre Polidori i Byron, el cert és que, com ells, en el fragment d'Augustus Darvell, el narrador inicia un viatge que recala a Esmirna amb un íntim i misteriós amic; igual que aEl vampir, on és fàcil veure el propi Polidori com el jove ingenu i sensible enlluernat per l'experimentat i mundà lord Ruthven, «el primer vampir en llengua anglesa: aristocràtic, enigmàtic, fascinant, seductor i malèfic», en paraules de l'editora.

Les «impressionants i espectaculars» tempestes d'aquell estiu, com les evoca Mary Shelley, es van aliar amb l'ambient fantasmal de xerrades i lectures. A Percy Shelley uns versos li van causar un atac d'ansietat tan gran, que va cridar i va córrer aterrit i va requerir de l'èter de Polidori. Li van recordar, escriu aquest, la història d'una dona «que tenia ulls en lloc de mugrons». L'electricitat ambiental va arribar a Byron, que va prescindir del metge el 5 de setembre, i que durant l'estiu, com va confessar a la seva germana per carta, no es va poder fer «l'estoic» davant la insistència de Claire Clairmont, que embarassada d'ell intentava recuperar els seus favors, encara que ell li deixés clar que la història no aniria més enllà.

Notícies relacionades

Valente torna a l’univers de la família amb la comèdia ‘Amnèsia’

Zendaya i Rosalía causen sensació a la gala del Met

A Mary Shelley,però, el que més la inquietava era no trobar una idea per a «una història que despertés estremiments d'horror; una que fes que el lector tingués por de mirar al seu voltant, que gelés la sang», segons explica ella mateixa en la introducció de l'edició definitiva de 1831, que reprodueix el volum d'Edhasa.

HORRIBLE FANTASMA / La idea deFrankensteinno li va sorgir fins que una nit va sentir parlar Byron i Shelley sobre «la naturalesa del principi de la vida», «els experiments del senyor Darwin» i el galvanisme: «Potser un cadàver podria ser reanimat (...); potser les parts que componen una criatura poden ser tractades, unides i infoses de calor vital», reflexiona. Després d'això va caure en un son lleuger i va obrir «els ulls terroritzada» perquè, «amb aguda visió mental», va veure «l'horrible fantasma d'un home estès», que «per efecte d'una poderosa màquina, mostrava senyals de vida i s'estremia amb un matusser moviment semivital». I va pensar: «El que m'ha aterrit a mi aterrirà els altres». I no estava equivocada.