Adéu al geni de la fantasia

Rai Bradbury ja no farà més la migdiada, un dels seus trucs per tenir «dos matins» i entregar-se a escriure la seva dosi d'almenys 1.000 paraules diàries. L'home que amb obres comFarenheit 451 oLes cròniques marcianesva fer ficció social de la ciència-ficció i la fantasia, i va aconseguir que els abans marginals gèneres es traguessin de sobre etiquetes reductores, va morir dimarts a la nit als 91 anys a Los Angeles. I tot i que li va fallar el cos, debilitat des que va patir un infart el 1999 que el va obligar a dictar els textos a una de les seves quatre filles, veus com la de Steven Spielberg recordaven que Bradbury és, en el camp de la imaginació, «immortal».

Més de vuit milions de còpies de les més de 50 obres venudes en 36 idiomes; poesia, obres de teatre i col·laboracions arquitectòniques; reconeixements com la citació especial que els premis Pulitzer li van fer el 2007 alabant la seva «distingida, prolífica i profundament influent carrera», o el cràter de la Lluna batejat en honor d'El vino del estíodeixen prova del seu llegat, un testament de metàfores, poesia, faules, nostàlgia i malsons que parlen amb una sorprenent efectivitat de presents i futurs imminents sota l'aparença del que és llunyà.

Nascut el 22 d'agost del 1920 a Waukegan (Illinois), molts passos de la infància i adolescència de Brad-bury, ja a Los Angeles, van marcar per sempre la seva vida. De mans de la seva mare i una tia va entrar en el món d'autors com Jules Verne i Edgard Allan Poe. I un dia, als 12 anys, va conèixer Mr. Electrico, mag d'una fira ambulant. «Em va donar importància, immortalitat, un regal místic», explicaria dècades després. «La vida em va canviar completament. Vaig anar cap a casa i al cap de pocs dies vaig començar a escriure. No he parat mai més».

AMOR AL CINE / A Califòrnia, on va ser testimoni als 15 anys d'un accident de trànsit (que va fer que un autor que seria visionari de tecnologies mai aprengués a conduir), va descobrir l'amor pel cine, amb el qual tindria una fructífera col·laboració. Va trobar també la màquina d'escriure que podia fer servir per només uns centaus a la biblioteca, que ja per sempre seria el seu temple («és la verdadera escola. Ningú et diu què has de pensar. Ho descobreixes per tu mateix»). I a l'acabar l'institut, decidit en la seva oposició a la formació acadèmica tradicional, es va sumar a la Science Fiction League.

Bradbury va aconseguir el 1947 que un jove editor de la influent revistaMademoiselle, Truman Capote, seleccionésHomecoming, un dels 27 relats que integrarien la seva primera col·lecció d'històries curtes,DarkCarnival. I tres anys després arribavaLes cròniques marcianes.

«La ciència-ficció és la ficció de les idees», va explicar en una entrevista aThe Paris Review. «Les idees m'emocionen, i quan m'emociono comença a córrer l'adrenalina i el següent que sé és que estic agafant energia prestada de les pròpies idees. La ciència-ficció és qualsevol idea que té lloc al cap i encara no existeix, però aviat ho farà, i canviarà tot per a tothom, i res tornarà a ser igual. Quan tens una idea que canvia una petita part del món en què vius, estàs escrivint ciència-ficció. Sempre és l'art del que és possible, mai l'impossible».

Notícies relacionades

Dennis Lehane: "Ara la gent prefereix el relatabans que la veritat"

Un altre menú d’etapes frustrants i llampecs emocionals

Bradbury va reconèixer alguna vegada que el seu lema a la vida era «salta del precipici i construeix les teves ales mentre vas caient». No era una persona seriosa ni li agradaven els que ho eren, i odiava «els que critiquen sense oferir solucions». Tot i la profunda i important reflexió continguda en obres comFarenheit 451, la seva al·legoria sobre la destrucció de la cultura, assegurava també no veure's com un filòsof. «La meva meta -va dir- és entretenir-me jo i entrenir els altres».

Li interessava «divertir-se amb les idees» i un home que deia sense complexos «no m'agrada treballar» assegurava que «si hagués de posar-hi molt treball ho deixaria». Era un autor que creia que l'obligació social de la literatura és «a través de la reflexió, del que és indirecte». I tot i haver pensat i escrit sobre el futur, sobre l'impacte dels avenços tecnològics en la societat, per a un autor al·lèrgic als llibres electrònics la seva principal preocupació era l'educació. «Si no ens centrem a ensenyar a llegir els nens de 5, 6 i 7 anys els haurem perdut per sempre».