Només el que és bonic

De camí al col·le, el meu germà gran em feia córrer perquè després tinguéssim temps de parar en un quiosc i comprar elDicen.Era per les fotos: el porter aturat en una estirada eterna, la pilota lleument deformada al sortir del cop de cap. Encara que hi hagués alguna ploma excepcional en aquelles redaccions, el valor del text era merament informatiu. Per més que ens exciti la memòria sentimental, la frase «va entrar, va entrar, la pilota va entrar» no dóna per a grans sonets.

Als anys 80, els mitjans especialitzats es van omplir de columnes d'opinió, contracròniques, perfils metafòrics, potser en resposta a la verbosa aparició delsMenotti, Valdanoi altres. El lector d'avui es beneficia d'aquell salt qualitatiu: no hi ha mitjà que no compti en la seva nòmina amb dues o tres firmes de gran qualitat.

Notícies relacionades

Busca el teu estil en set passos

El misteri i labogeria de Slipknot

Se sol destacar els escriptors que apliquen la seva ploma a l'esport, però jo voldria aturar-me en el viatge contrari que va emprendreMartí Perarnau:de l'esport a la paraula. Aclareixo que, malgrat la casual proximitat en aquestes pàgines, no el conec ni de lluny. I no obstant, quan llegeixo els seus textos aquí, o a l'Sport, o a la seva pàgina web, penso que en aquests dies, i no només per la seva contribució, s'està redefinint un periodisme esportiu d'enorme qualitat, en què caben les referències literàries (es pot dir, per exemple, que un adjectiu se suïcida cada vegada queMessimarca un gol planetari), però no pel mer valor de la floritura, sinó com a eina per transmetre més i millS or informació.

Em crida l'atenció que, havent practicat un esport tan solitari com el salt d'altura, tingui una mirada especialment entrenada per a la tàctica i els moviments col·lectius. I no em sorprèn que la seva principal aportació, la de conjugar bellesa i eficàcia en un mateix text, ens hagi arribat en ple guardiolisme. Com si ell resolgués al paper el debat fictici que alguns volen veure al camp, entrejogo bonitoi resultadisme: només el que és bonic és útil; només el que és útil és bonic.