PIONER A EUROVISIÓ I BENIDORM

Adéu a la veu de José Guardiola

El popular cantant melòdic català va morir ahir als 81 anys

Amb la seva filla Rosa Mary va obtenir alguns dels seus èxits més grans.

Amb la seva filla Rosa Mary va obtenir alguns dels seus èxits més grans. / DANNY CAMINAL

2
Es llegeix en minuts
LUIS TROQUEL
BARCELONA

Ahir va morir, als 81 anys, el cantant barceloní José Guardiola, veu i estampa emblemàtica de tota una època. Va ser pioner als festivals d'Eurovisió i Benidorm, i una de les presències més habituals al Festival del Mediterrani. Va triomfar sobretot als primers anys 60 com acroonerelegant que importava i adaptava al castellà èxits italians, francesos, anglosaxons i fins i tot grecs. Abans va ser dels primers a gravar cançons en català, i fins i tot més endavant publicaria bastants discos com a Josep Guardiola.

Un nom i un cognom que avui adquireixen immediates connotacions futbolístiques. Tot i això, de ben segur que l'actual entrenador del Barça de petit es va fer un tip d'aclarir que no tenia cap parentiu amb el seu famosíssim homònim cantant. I per cert, molt vinculat amb el futbol català. Concretament al RCD Espanyol, per al qual va compondre el seu primer himne:Som espanyolistes.

Cantava al cor de la parròquia i als 12 anys va començar a estudiar violí. Va arribar fins al sisè curs per decantar-se després pel saxo. Amb aquest instrument va guanyar un premi extraordinari del Conservatori de Barcelona i va començar a tocar en sales de ball contravenint els desitjos del seu pare, que volia que continués un negoci familiar de pelleteria. Formava part del grup Los Magos del Ritmo quan un dia el cantant va emmalaltir i ell va haver de substituir-lo. Ja com a vocalista, durant dos anys es va fer dir Sergio Rolán. I encara es posaria un altre nom artístic: José Díaz. Amb el grup The Crazy Boys va coincidir amb Tete Montoliu i després de passar per diverses orquestres va gravar amb els Glory Kings per al segell La Voz de Su Amo. Un dels directius li va dir rotundament que no estava capacitat per cantar i que millor que es dediqués a una altra cosa. Per sort no li va fer cas i poc després seria un dels més rutilants concursants del primer Festival de Benidorm, el 1959.

AMB LA SEVA FILLA / Aquell mateix any, quan encara moltes cases no tenien tocadiscos, la seva versió del tema countrySixteen tonsva vendre 30.000 còpies. I encara molt més èxit va tenir el 1962Di papá, cantada a duo amb la seva filla Rosa Mary, de 4 anys. Amb aquesta lletra en què ella li preguntava «¿Di papá, donde está el buen Dios?» va ampliar el seu perfil de cantant romàntic assetjat per les fans al d'intergeneracional artista familiar. Va repetir la jugada ambLa canción del vagabundo, que va arrasar a Llatinoamèrica, sobretot a Mèxic i Veneçuela, on li deienEl Sinatra espanyol.

El 1963 va representar Espanya a Eurovisió amb la cançóAlgo prodigiosoi el bigoti fi que durant tant de temps el va caracteritzar. La seva veu greu i melodiosa de senyorial dicció va adaptar als gustos del públic hispà infinitat d'èxits forans:Pequeña flor, Mackie El Navaja, Cuando cuando, Venecia sin ti, Que tiempo tan feliz, Mustapha, Extraños en la noche, Estrella errante, Verde campiña, Los niños del Pireo... Als anys 70 va versionar el tema de la pel·lículaEmmanuelle,el 1999 va repassar la seva longeva trajectòria amb la col·laboració de Serrat, Dyango i Loquillo, i va continuar en actiu fins al 2008.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

notícia amb el mòbil o a

e-periodico.cat