De Gregori, en braços del folk

Dijous va venir un Gino Paoli que no era exactament Gino Paoli (massa jazz per tan boniques cançons), i diumenge vam veure un Francesco de Gregori que tampoc va donar la ració de grans èxits servida en safata de plata que ens devia des de fa dècades. Però, alto: el concert del cantautor romà, encara que segurament no va satisfer del tot alguns fans, va ser una festa on les composicions no es van diluir, sinó que van adquirir una nova vida en clau de folk exaltat per obra i gràcia de l'Orchestra Popolare Italiana.

Una formació que, com als anys 70 l'agitadora Nuova Compagnia di Canto Popolare, recull la música d'arrel i la converteix en material viu i inflamable. Un exèrcit d'instrumentistes (mandolina, pandereta, samfoina, violí, gaita...) comandat pel simpàtic Ambrogio Sparagna i el seu acordió, que va sacsejar el teatre Joventut de l'Hospitalet (de gom a gom, amb nodrida presència italiana) en la cita de Barnasants. Tots ells van estendre un mantell inquiet sobre el qual De Gregori va recrear un repertori que es va obrir amb una peça popular, Nel mezzo del cammin, i que, en el primer bloc, va visitar cançons ocultes de la seva producció, comSotto le stelle del Messico a Trapanar i Terra e acqua.

Notícies relacionades

Una epopeia de soroll atonal a l'hora del vermut: així s'inaugura el Primavera Sound a 6 quilòmetres del Fòrum

Nou ex consellers de Cultura, contra el trasllat de les pintures de Sixena: «Seria una pèrdua irreparable»

Tot i la seva sobrietat natural, De Gregori es va moure amb comoditat i va encaixar la seva veu sense problemes als rigors rítmics del grup. Sparagna va capitalitzar després el recital amb una selecció de peces tradicionals (Piovere e non piovere, La bonavita, Noi non ci bagneremo) després de la qual De Gregori va reaparèixer per rematar la sessió.

ÈXITS REINVENTATS / Hi va haver salts a un parell de clàssics seus, les baladesSanta Lucia iSan Lorenzo, i el rescat d'Ipercarmela, de l'àlbumBuffalo Bill (1976). Si algú esperava reviure elBanana Republic que De Gregori va gravar fa més de 30 anys amb Lucio Dalla, no va ser la seva nit. Però el cantautor va donar un perfil contagiós abordant la seva obra amb ànim renovat i desacomplexat, sense tractar-la com una relíquia. Si torna, que sigui amb el seu propi grup.