Simple Plan, furor 'teen'

Amb els seus membres superant la trentena, Simple Plan ja no són unsteenagers.Ni tan sols ho eren quan van fundar el grup, el 1999. Però amb les seves cançons de pop-punk (per a tots els públics) defensen mantenir l'esperit d'aquells anys fins que el cos aguanti. I en particular en un quart disc,Get you­r heart on! (2011), menys fosc que el precedent Simple Plan (2008). El signe d'admiració al títol ja parla per si mateix: menys mirar-se les sabates i més oblidar-se que les portes posades, botar i saltar. Són dos dies.

«És cert que aquest disc és especialment melòdic», afirma Sébastien Lefebvre, guitarrista rítmic, en conversa telefònica des de Mont-real. «Va ser una cosa conscient. A tots ens agrada la música encomanadissa i vitalista, i ens venia de gust concentrar-nos a fer els temes més pop de la nostra carrera». UnsinglecomJet lag, una d'aquelles cançons que se't posen dins del cap encara que no ho vulguis, enganxosa com una mala cosa, és una declaració de principis. Però el dinàmic duet noi (Pierre Bouvier) i noia (Natasha Bedingfield en la versió en anglès; Marie-Mai en la francòfona) també té el seu costat melancòlic: «És una cançó sobre les relacions a distància i les complicacions que comporten», diu Lefebvre. «Pots utilitzar l'Skype, el videoxat, però al final sempre enyores el tacte humà».

EXPERIÈNCIES PRÒPIES/ Segons Sébastien, el grup s'inspira per a les seves cançons en les seves pròpies experiències, però també escolten amb atenció les històries d'amics i seguidors. En el cas de This song saved my life,una cançó sobre el poder de la música per, sí, salvar vides, la col·laboració dels fans va ser clau: «Vam demanar a través del nostre compte de Twitter que ens diguessin què significava per a ells Simple Plan. I amb les seves paraules, totes plenes de passió, vam construir la lletra del tema».

Ja fa 10 anys que van debutar amb un àlbum de títol tan sensible i subtil comNo pads, no helmets… just balls(2002), és a dir que a hores d'ara són gairebé veterans, però han tingut la sort d'anar sumant públic jove al seu club de fans. Ara mateix, explica Sébastien, «ens segueixen els fans que ronden la trentena però també gent molt, molt jove. Sobretot adolescents. Els veiem i ens veiem a nosaltres mateixos quan ens tornàvem bojos per anar a concerts de NOFX i The Offspring en l'adolescència».

Notícies relacionades

Els millors llibres d’aquest any per llegir a l’estiu

Rosario brilla a Pedralbes

ADDICTES DE BON IVER/ ¿Simple Plan segueixen consumint aquesta classe de grups, o els interessen altres músiques? «En realitat ens agrada tot. A la gent la sorprendria saber la música que escoltem. Ens encanten Mumford & Sons, que tenen un so especial i un bon grapat de grans temes. Foster The People és un grup divertit. I som tots addictes de Bon Iver. És la música més sentida que pots trobar aquí fora». Costa pensar en Simple Plan fent un disc a l'estil deFor Emma, forever ago, però qui sap. ¿Potser d'aquí 10 anys més? «Estic convençut que podríem arribar a fer una cosa així. Potser amb el temps la nostra música s'alentirà; però, amb sort, sense deixar de sonar a Simple Plan».

Lefebvre presenta el concert d'aquest vespre a la sala gran de Razzmatazz (21.30 hores) amb totes les entrades venudes i en aquests termes senzills: «Simple Plan.Hitsde tots els discos. Una bona festa». ¿Què més?