CRÒNICA

Amor sobtat per Pablo Alborán

El cantautor malagueny desperta el frenesí al Palau sense aixecar-se del tamboret

Pablo Alborán, dimarts passat al Palau de la Música.

Pablo Alborán, dimarts passat al Palau de la Música. / JOAN PUIG

1
Es llegeix en minuts
LUIS TROQUEL
BARCELONA

Aquesta nit Pablo Alborán torna a actuar al Palau de la Música, però, igual que per al concert de dimarts passat, les entrades fa setmanes que estan esgotades. Després d'omplir el 2011 el Sant Jordi Club i protagonitzar les aglomeracions més grans de les Festes de la Mercè, no repetia guió. Encara que presentar unagira acústicasobre peces de naturalesa tan íntima obligava a complir el concepteunpluggedal peu de la lletra.

Amb americana grisa i el públic ficat a la butxaca d'entrada, va començar a soles amb la guitarra sobre un tamboret d'on quasi no es va aixecar. I per la iniciàticaDesencuentro, que va compondre quan només tenia 12 anys. Cançó rere cançó s'hi van anar afegint, cada un en el seu tamboret, dues guitarres acústiques més, un baixista i un teclista. A la tercera ja va arribarPerdónameamb extra demelismesvocals aflamencats.

Notícies relacionades

Qui hagi escoltat només els seus dos omnipresents èxits probablement pensa que un recital d'aquest cantautor malagueny és tot parsimònia i recolliment. No obstant, posseeix temes dels que fan aixecar platees, com va succeir aVolver a empezar iCaramelo. Àgils tornades que són del millor de la seva primerenca (i tendra) collita. Va presentarMe colé por la puerta de atrás preguntant «¿Alguna vegada heu sentit un enamorament sobtat?». I al moment van clamar no sé quantes veus a l'uníson: «¡Ara mateix!». Crits i sospirs animaven gairebé cada vers, encara que el seu divers públic tingui poc a veure amb el d'altres fenòmens de fans.

IMPECABLE FRANCÈS/ Va cantar les 13 cançons pròpies que té publicades i tres versions sorpresa en què va deixar de banda la guitarra:Deja de volverme loco de la seva mentora Diana Navarro,El sitio de mi recreo(tenia només tres anys quan el 1992 la va gravar Antonio Vega) iLa vie en rose,en un impecable francès. Ell mateix es va acompanyar al piano aSolamente tú. Ultrasensible i alhora una mica flegmàtic. Sense perdre mai les formes. Ni tan sols quan després dels bisos va tornar a l'escenari i, de genolls, es va marcar unesbulerías; per cert, escrites per Alejandro Sanz.