El nou cofre de Springsteen

Algunes d’aquestes cançons s’havien pogut escoltar en versions en viu caçades en discos bootleg o en la veu d’altres cantants pròxims, però la majoria són nítidament inèdites fins i tot per als més connaisseurs de Bruce Springsteen. Un cofre de troballes Tracks II (que relleva a la caixa Tracks llançada el 1998), per perdre-s’hi durant més de cinc hores, tot i que és aconsellable prendre-s’ho amb calma: cadascun dels set àlbums té el seu to, respon a les seves lleis i requereix el seu espai.

El boxset reafirma la llegenda springsteeniana del cancionista que mai ha esperat una data de compromís per començar a armar un disc, sinó que ha anat component i gravant com a modus operandi ordinari. Aquí, en aquestes 83 cançons, hi ha àlbums concebuts com a tals, amb aspecte tancat i que al seu dia van ser arraconats, i un primer volum, el doble L. A. garage sessions 83 que aplega 18 temes d’una època de creativitat intensa, el període que va conduir fins a Born in the USA (1984).

Molts havien sonat en concerts més o menys remots, però és grat poder apreciar les preses d’estudi de Follow the dream revisió alentida (i amb text canviat) del número d’Elvis Presley, així com l’up-tempo de Don’t back down on our love les impetuoses One love (on Springsteen ho toca tot i es deixa ajudar per una caixa de ritmes) i Don’t back down i l’acústica i recollida Sugarland. Apareix un My hometown més nu, sense aquelles capes de sintetitzador, i Richfield whistle és a prop del cantautor folk auster de Nebraska.

Material de bastant octanatge, mentre que els volums titulats Streets of Philadelphia sessions i Faithless presenten menys relleus. El primer estén el patró de la cançó central del film, amb mitjans temps i fons de teclats (i alguna bateria aparatosa). El va gravar, almenys en part, l’anomenada the other band en un temps, 1994, de crisi d’identitat. Destaquen la sinuosa Something in the well i l’arrencada rockera de One beautiful morning. I respecte a Faithless, projecte associat a una pel·lícula que mai va existir, de 2005-2006, tendeix a l’atmosfèric, amb felices excepcions en el fibrós country-gòspel All God’s children, on Bruce esquinça les seves cordes vocals, i a Let me ride, tancament a piano i cor. Aquest volum conté els tres primers instrumentals d’un disc de Springsteen, de clima recollit i amb aura mística.

Les coses s’animen amb Somewhere North of Nashville a costa de números d’edificant rock’n’roll com són Repo man i Delivery man així com el tall roots Tiger rose (que Sonny Burgess va gravar el 1996). Collita de 1992-93, amb peces apreciables, com aquest Stand on it trotador i honky tonk i influxos country en la sentida balada Poor side of town i, sumant el violí i acostant-se al bluegrass, a Silver mountain. Aquest disc conté una versió de Janey don’t you lose heart sense sintetitzadors, amb pedal steel i un violí que supleix el fogós només de saxo de Clarence Clemons.

Violins de luxe

Notícies relacionades

Mataró, una ciutat per viure-la tot l’any

Degustar Ascó i el seu entorn a bord de 'Lo Roget’

Les més sorpreses arriben en el cinquè volum Inyo, títol que al·ludeix un comtat de la Califòrnia profunda. Apunta a la frontera i més al sud, amb incursions del mariachi i els violins dels Hermanos Villalobos, prestigiosa formació que ha gravat amb Dolly Parton i The Chieftains. Destaca Adelita amb les seves al·lusions a la revolució Mexicana. La tal Adelita era "una jove soldada que va lluitar valentament/ colze a colze amb Francisco Villa", diu la lletra. És un àlbum farcit de referències hispanes i mexicanes, com en l’igualment esplendorosa The lost charro.

Twilight hours és un disc germà de Western stars (2019) i no queda per sota en inspiració en peces com Sunday love o September kisses. Ambients confessionals al Glen Campbell i arranjaments orquestrals, molt Burt Bacharach a Follow the sun. I, tancant, el setè àlbum és Perfect world el menys definit, si bé conté robustes cartes de heartland rock (tres, de gravades abans per John Grushecky), així com l’emotiva The great depression i la reconstituent You lifted m’up en la línia dels himnes corals per afrontar els revessos de la vida. Material per mirar de degustar sense presses, tot i que les urgències del fan no sempre es poden reprimir.