Christina Rosenvinge treu importància als seus "concursos de bandarres"

Christina Rosenvingeha tret importància en un comunicat publicat aquest dijous al seu perfil de Facebook al terme "bandarres" amb què es va referir durantuna entrevista a EL PERIÓDICO a un segment de les artistes femenines de més èxit del moment, encapçalades perMadonna.

"Tota aquesta estirp, aquest concurs de bandarres, Lady Gaga, etcètera, que han anat sorgint, doncs no sé que dir-te... Lamúsica femenina s'ha convertit en un concurs de bandarres, la veritat", assenyala la intèrpret deMil pedazos aNúria Martorell en l'entrevista publicada dilluns passat en aquest diari.

La seva resposta va sorgir al recordar-li la comparació que va establir un periodista d'un altre mitjà entre ella i Madonna, tenint en compte la seva evolució musical, semblant en les contínues reinvencions de l'"ambició rossa", al passar del pop, al punk i el folk. "Al principi em va fer gràcia, però després gens. Sobretot quan deia que era com Madonna, en versió trista. Em sembla una visió frívola. Madonna ha guanyat molt més diners que jo i jo cada vegada n'he anat guanyant menys. La seva mutació ha sigut fonamentalment cosmètica, mentre que jo porto els mateixos texans i el pentinat de sempre. El meu canvi és interior", puntualitzava en aquella conversa.

Coreografies i 'looks'

Arran del ressò despertat per les seves paraules, Rosenvinge ha penjat avui a Facebook un text titulatDe zorras y cantantes, en què manifesta que, segons la seva opinió, "zorrano és el mateix en boca d'un tio que en boca d'una tia", de la mateixa manera que "els gais s'han apropiat el terme, inicialment pejoratiu,maricon, les lesbianes debollerai els negres denigger". L'artista afegeix que sí que li va fer gràcia la comparació amb Madonna, però que a causa de la "transcripció parcial" de l'autora de l'entrevista, "es perd la ironia". "Ai, Núria, mira què m'has fet", afegeix Rosenvinge, en un gest de complicitat a Martorell.

Notícies relacionades

Busca el teu estil en set passos

El misteri i labogeria de Slipknot

"Tot i així, considero que per a una preadolescent és més sa veure lesVulpes tocantQuiero ser una zorra a la tele, que veure una cantant amb actitudzorrosamés centrada en la coreografia i ellook que en la música en si, que sembla una cosa estranya creada en un laboratori dehits", lamenta a continuació.

Rosenvinge, que fa poc ha publicatUn caso sin resolver, un recopilatori en què fa un repàs a una carrera, acaba el seu escrit amb un desig: "Més representació femenina a tot el zoològic humà". I també amb un repte: "Si finalment algú organitza el maleït concurs de banadarres, m'hi presentaré. Encara guardo els escalfadors en un calaix i puc donar una sorpresa", escriu amb sorna.