El Teatre de Cal Eril, un afer familiar

Després de les pluges de l'any passat, a Cal Eril van entendre que era necessari fer obres a la teulada de l'edifici. Cal Eril és una immensa casa datada del 1658 i ubicada a la plaça Major de Guissona (la Segarra). I un dels seus laterals, el més afectat, havia estat teatre i sala de ball entre els anys 1910 i 1957. Posteriorment, va ser llogat per la Falange i durant una època també va ser seu de lapenyablaugrana. Molts veïns recorden haver-hi vist el primer partit televisat del Barça, però en els últims 40 anys aquell espai s'havia convertit en un immens traster.

L'últim acte públic que s'hi va celebrar va ser el banquet de casament dels futurs pares de Joan Pons, el cantant conegut artísticament comel Petit de Cal Eril. I la necessitat de reparar aquell sostre va animar la família a reobrir-lo. La segona planta s'ha reconvertit en la zona de control des d'on Pons, que va cursar estudis de tècnic de so, sonoritza els grups que hi actuen i ja ha gravat discos d'altres bandes. El teatre, d'aspecte centenari i logística moderna, s'ha consolidat en cinc mesos com un valuós motor cultural de la comarca de la Segarra.

Fins aviu han passat pel Teatre de Cal Eril Roger Mas (que va inaugurar el teatre el 12 de juny), Pau Vallvé, Anímic, Mazoni i Pau Riba, que s'hi va instal·lar una setmana per assajar la gira de celebració del 40 aniversari del discJo, la donya i el gripau.Pràcticament tots van esgotar les entrades. De fet, Mazoni va oferir una segona actuació, davant la desbordant resposta del públic.

ENTRADES ESGOTADES/ La setmana passada hi va actuar Oliva Trencada, un grup mallorquí pràcticament desconegut a la zona. Només van vendre quatre entrades a taquilla. La resta s'havien despatxat de forma anticipada: a la barberia de la plaça, per telèfon o permail. A mitja setmana, la por depunxarva animar la mare del Petit a enviar missatges de mòbil als seus amics, incitant-los a anar-hi. Els concerts al teatre de la plaça Major són un esdeveniment en si mateix. El públic descobreix grups que desconeixia, però també troba una excusa per veure's. I algun dels espectadors de més edat recorda que ell va actuar en aquest mateix escenari en una representació d'Els Pastorets.

Notícies relacionades

Trump amenaça amb aranzels del 100% al cine produït a l’estranger

Lise Davidsen debutarà com a Isolde al Liceu en una nova producció

UN COP DE MÀ/ Al Teatre de Cal Eril, amb capacitat per a 80 espectadors, tots els familiars donen un cop de mà. Joan Pons és el tècnic de so, la seva dona fa anar els llums, la seva germana ven begudes, el seu cunyat recull les entrades a la taquilla, la seva mare exerceix d'amfitriona en aquesta renascuda extensió de casa seva que és la platea del teatre i les seves nebodes (dues d'elles canten aI les sargantanes al sol) acompanyen els músics del camerino a l'escenari i emeten per megafonia el recordatori que sol·licita al públic que desconnecti els mòbils.

El Teatre de Cal Eril és un negoci familiar autogestionat. Bé, potser encara no és un negoci, però és una empresa familiar. I un orgull. Montse Villaró, la mare del Petit, encara recorda que quan es va instal·lar a Guissona el que més enyorava de Barcelona era la vida cultural: «El primer que buscava als diaris eren les cròniques dels espectacles. Les llegia amb tant de desig que creia ser allà». Ara només ha de pujar les escales per veure una actuació.