Pluja i sol al Palau

El clàssic infantilPlou i fa sol, que la Companyia Elèctrica Dharma va incloure, dilluns al Palau, en unmedleyde cançons populars, pot servir per descriure l'estat d'ànim que va dominar durant les dues hores i mitja de concert. Traços de melancolia pel comiat del grup i el record d'Esteve Fortuny, mort fa 25 anys, als 32, d'una hemorràgia cerebral. Però malgrat aquest fons tristoi, la cita del cicleBandautors al Palauno va deixar de ser en cap moment un concert de la Dharma. Amb escenes d'exaltació, contagi i ritme tribal.

I moltes referències al relleu generacional. Allò del grup influent que veurà com la seva flama és portada pels nous cadells no serveix del tot per a la Dharma: avui no hi ha cap grup a Catalunya que s'hi assembli; van trencar el motllo. Però els de Sants no van voler dir adéu sense enviar senyals d'aprovació o generositat a artistes moderns amb els quals comparteixen parcel·les estètiques o actituds. Alguns, de selecció inesperada. Com El Petit de Cal Eril, que, després d'una «arrencada frenètica», com la va descriure Josep Fortuny (Sants impotents!, Capitán Trueno,L'oucomballa), va entrar en acció per pilotarEl testament d'Amèliaamb uncrescendode rock medievalista que va quadrar amb el seu perfil forestal.

Hi va haver cops d'efecte com la cercavila que el grup va desplegar a la platea del Palau, i l'evocació de l'últim sopar escenificat en una llarga taula al fons de l'escenari. Molts rescats de composicions dels seus discos dels 70, comBall llunàtic-roc, la tendraAdéu, estrella del dia i l'ecologistaLa Mediterrània se'ns mor,sempre amb el saxo soprano de Joan Fortuny senyalitzant el camí. Dels pisos del Palau van penjar quatre estelades. Entre el públic, dos amics dels tempszelestials, Jaume Sisa i Rafael Moll, així com la republicana Anna Simó i l'actriu i directora Laura Mañà.

Notícies relacionades

Busca el teu estil en set passos

El misteri i labogeria de Slipknot

El grup Rosa Luxemburg va reivindicar el rock progressiu amb la seva presa deTramuntana,i Mesclat, amb Titot (Brams) al capdavant i Joan Reig (Els Pets) a la bateria, van interpel·larEl comte Tallaferro. Els que van muntar un sarau van ser, un cop més, els nois d'Obrint Pas, tot i que aquesta vegada ho tenien fàcil: els va tocar, o van elegir, una de les peces més populars,La presó del Rei de França. La triomfal melodia, adaptada a la dolçaina per Miquel Gironès, va despertar l'ànima independentista del Palau i la cançó va culminar entre proclames reivindicatives.

DIÀLEGS INESPERATS/ Hi va haver peces inèdites d'Esteve Fortuny, com Nit col·lectiva, i el moment més enigmàtic va arribar amb Inspira, que, aLa lluna ha fet el ple, va deixar entreveure que el diàleg amb el planeta Dharma des de la nova generació pop és possible. Últims convidats: un Roger Mas molt ajustat, que va aportar profunditat aLes aventures del Petit Príncep, la tenora virtuosa de Jordi Molina aAlèxia i unSi encara fossis aquíteletransportat per Raydibaum. Complicitats que van quedar enrere quan, ja sense compromisos, sol davant el seu públic, el grup va reviure els rituals deCatallunai Inana. Una pancarta amb l'eslòganForça Dharma els va donar ànims. ¿Per última vegada?