Els excessos de Perejaume

En¡Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolta, no en faries cap de nova!,un títol llarg, sorprenent i que juga a l'equívoc -¿s'interpel·la l'artista a si mateix o ho fa un altre?-,

la Pedrera reuneix gairebé 200 obres de l'artista català, de les quals un 80% són inèdites, en la que és l'exposició més ambiciosa sobre l'autor de les pintures del sostre del Liceu des que, el 1999, el Macba (Museu d'Art Contemporani de Barcelona) li va dedicar una retrospectiva. De manera que la mostra, amb peces des de la dècada dels anys 90 fins a l'actualitat «enllaça perfectament amb aquell episodi i rendeix comptes de quina ha estat la tasca de Perejaume en aquests 11 anys», apunta el comissari, Martí Peran.

Així doncs, ¿què ha fet l'artista en aquest temps? Pel que ha vist i ha dit Peran, reflexionar sobre «la cultura de l'excés, encarnada en l'excés de pintura i d'imatges». I la primera lliçó que Perejaume treu de tot plegat és la de la «modèstia», apunta aquest artista multidisciplinari. «¿Com hem de crear a partir de la saturació? No en tinc ni idea. No tinc resposta», afirma. Però ho fa, ell continua creant, i ho fa sense oblidar una constant en la seva obra: l'intercanvi entre naturalesa i art. Una relació que es pot resumir en una pregunta: ¿l'artista, a partir de les seves representacions, ens acosta o ens distancia de la naturalesa?, i una afirmació: no hi ha cap imatge que no estigui ja en la naturalesa. Restituïm, doncs, a la naturalesa allò que és seu.

Notícies relacionades

El MNAC comunica al jutjat d'Osca "incapacitat tècnica" per traslladar les pintures

La IA és massa simpàtica

I amb la reproducció exacta d'una pedra extreta d'una pedrera i l'original al costat,Natura i signatura(1990), comença el recorregut de la mostra, organitzada per l'Obra Social de CatalunyaCaixa i en cartell fins al 12 de febrer. Al costat, una restitució:Obra en préstec, una pedra d'una tona i mitja presa en préstec del planter de Somerset (la Gran Bretanya) per exhibir-la i que tornarà quan s'acabi l'exposició, com va fer el 1993 al centre Amolfini de Bristol.

BROSSA I 'EL CANT DELS OCELLS' / Deixant de banda les restitucions, en el que se centra la mostra és en la idea d'excés i amuntegament d'obres i imatges amb dues videoinstal·lacions, una reprodueix els moviments de teló en una hipotètica representació de totes les obres teatrals de Brossa, i en l'altra sonen alhora les 40 notes d'El cant dels ocells. A partir d'aquí les muntanyes prenen protagonisme, ja sigui per crear balls a partir de les línies isomètriques,Els horitzons i les cintures iMuntanyes, o per realitzar relleus orogràfics ficticis,Guixar amb el Pirineu.