'Black bread'

La designació de Pa negre com a candidata espanyola als Oscars de Hollywood prossegueix, no culmina, una brillant trajectòria iniciada amb el guardó a la millor interpretació femenina al Festival de Sant Sebastià de fa més d'un any. Els premis Goya ja van delatar que els acadèmics del cinema espanyol havien votat majoritàriament una pel·lícula plenament catalana: per la producció, pel context social i per la llengua. I, després del Premio Nacional de Cinematografía -designat per un jurat que representa el conjunt del sector-, els mateixos acadèmics espanyols han tornat a apostar per Pa negre davant de dos nous rivals de pes

-Pedro Almodóvar (La piel que habito) i Benito Zambrano (La voz dormida)- i amb un destí molt precís: ser un dels cinc títols nominats a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Pa negre, per tant, fa història al ser la primera pel·lícula catalana i en català que representa Espanya en els Oscars. Los Tarantos de Rovira Beleta, fins a cert punt Two Much de Fernando Trueba o Balseros en l'apartat documental van sorgir d'empreses catalanes però van optar a l'estatueta en la versió original en castellà. Si la candidatura de Pa negre prospera fins a la gran festa de la meca del cinema, la llengua no anglesa que arribarà a Hollywood serà la catalana i, així, Black bread competirà amb tots els mèrits propis que, a més, la pel·lícula acumula.

Agustí Villaronga és un cineasta de trajectòria llarga i coherent. Des de la seva irrupció amb Tras el cristal ha lluitat per un cinema personal i compromès. Als beneplàcits de la crítica, Pa negre hi ha sumat un generós reconeixement del públic que desmenteix les demagògiques fronteres que sovint s'erigeixen entre l'art i la taquilla, l'obra minoritària i l'obra popular. La professió, un tercer factor en joc a l'hora de valorar una pel·lícula, també s'ha decantat per aquest film que els acadèmics espanyols han jutjat pels seus valors artístics i en el qual la llengua -una altra frontera demagògica- no ha representat cap obstacle.

Notícies relacionades

Sorpresa molt relativa

Emili Teixidor qualifica la notícia de «bona menja»

Precedent històric

Pa negre trenca, finalment, un altre prejudici difós amb insistència per sectors políticament interessats: que les pel·lícules sobre la guerra civil espanyola ja no interessen al públic. El film de Villaronga no només s'ha imposat a un altre film que transcorre en el mateix període (La voz dormida), sinó que la seva colpidora visió de la postguerra com un terreny propici per a les extorsions econòmiques dels vencedors ha estat jutjada com la millor carta de presentació davant els acadèmics de Hollywood i, amb el seu beneplàcit, el mercat internacional. Des d'aquesta nominació fins a l'Oscar, a Pa negre li queda encara un bon tros ple d'obstacles. Haver arribat fins aquí ja és més que un premi. Suposa la ruptura d'un precedent històric, i per tant cal felicitar el cinema català, els acadèmics espanyols i, sobretot, Agustí Villaronga per la seva tenacitat i per la seva coherència.