Pla de viva veu

«Jo ja sabia de l'existència de Josep Pla perquè quan era petit havia llegit la seccióCalendario sin fechasque publicava a la revistaDestinoi el tenia com un ídol literari. En el moment que vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ell se'm va obrir el cel», explica Josep Valls (Sant Feliu de Pallerols, Girona, 1944), autor de Josep Pla oral(Acontravent), una selecció de 183 grans sentències que va sentir dir a l'escriptor durant les nombroses i inacabables converses que tots dos van mantenir al Motel Empordà de Figueres, entre el 1973 i el 1981, on Valls va treballar com a administrador.

«No li agradava menjar sol»

En aquell moment l'autor ja era conscient que estava vivint una cosa excepcional i, «per tenir-ne un record personal», cada dia, després de la feina, escrivia tot el que li havia cridat l'atenció de les converses mantingudes amb Pla durant la jornada. Ho va fer fins a l'abril del 1981, quan l'escriptor va morir.

Va ser la casualitat la que va fer que Pla i Valls es fessin amics: «Un dia el senyor Mercader [el fundador del Motel, Josep Mercader] em va dir que m'assegués a la taula numero 26 del restaurant [la que sempre escollia el prosista de Palafrugell] per entretenir-lo, perquè no li agradava menjar sol», recorda Valls, que també li va fer de confessor, xòfer i secretari. Aquell dia hi havia molta feina i ningú podia dedicar el seu temps a Pla.

«El que més em va xocar va ser que era un home que parlava com escrivia i escrivia com parlava, era un seductor sense proposar-s'ho, una persona que sabia de tot», explica. Valls no ha publicat tot el que va parlar amb Pla durant els nou últims anys de la seva vida -«hi ha coses que me les guardo per a mi», confessa-, sobretot perquè en aquell moment l'autor d'El quadern grisestava deteriorat físicament i començava a necessitar l'ajuda dels altres.

Valls recorda que Pla no era un bon gurmet -«no gens, tot era literatura, almenys quan el vaig conèixer»-, menjava poquíssim i tenia dificultats per mastegar, «per això al el motel vam inventar un plat que vam batejar amb el nom dePerdiu a la col Josep Pla, que era desosada».

Valls, narrador, assagista i biògraf, que ha escrit tres llibres més sobre Pla, explica que les sentències recullen la filosofia de l'autor deNocturn de primaveraen temes com política, religió, art o literatura i són de gran actualitat 35 anys després. Dos exemples: «Els catalans no sabem governar perquè no hem tingut mai l'ocasió de practicar això que a Madrid fan com aquell qui es menja un préssec», i «És colossal! En aquest país cada dia hi ha més gent que és queda sense feina, cada dia hi ha més morts a les carreteres, cada dia és mengen coses més dolentes, cada dia tothom s'entén menys. Però quan un pregunta com va tot, tothom contesta invariablement: 'Anar fent!».

Notícies relacionades

La vella amistat de dos genis

Autor menysvalorat de novel·les i relats

Feixista

A través de les cites, algunes ja publicades el 1982 al diariEl Punt,el lector descobreix quina imatge tenia Pla de si mateix: «Em diuen que sóc feixista. El que sóc és l'home que aquí va perdre més calés durant el franquisme, pels molts articles meus que van anar directament al cove»- o frases lapidàries: «Si vostè està interessat en les coses hiperbòliques, tracti de ser feliç. Si és més enraonat, tracti de viure, que ja és prou difícil».