Autor menysvalorat de novel·les i relats

En les obres dedicades aJosep Pla,la ficció és tractada sovint com un apèndix gairebé prescindible, que queda sepultat sota els dietaris, els llibres de viatges, les entrevistes i les cròniques. Certament, la contribució dePlaa la no-ficció és prolongada i consistent, però seria injust que ens fes oblidar la seva dedicació a la narrativa, que va mantenir durant tota la seva vida, sobretot en forma de relat.

Llegint determinades històries de la literatura, pot fer la impressió quePlava escriure una sola novel·la,El carrer estret, de l'any 1951, que en realitat és una successió de retrats. Però dos anys després apareixiaNocturn de primavera, que presenta una estructura molt més lligada, perquè recull amb detall una festa de compromís. Entre l'una i l'altra va aparèixerGirona, un llibre de records, que és una ficció en la mesura que està escrita per un personatge, Albert Ferrer; pel que fa a la seva estructura, no resulta menys novel·lística queEl carrer estret. Més tard, l'any 1968, es publicaEl campanaret, una altra compilació de quadros que, com a mínim a la contracoberta de l'exemplar que tinc a casa, és qualificat de novel·la. I, finalment, el 1972 apareixL'herència, una novel·la que fa servir el mateix recurs queEl carrer estret iEl campanaret: un ciutadà foraster arriba a un poble o una vila i, tot passejant-hi, la descriu.

Còmput variable

Al marge de les narracions llargues incloses aEl quadern gris,Aigua de mariLa vida amarga, doncs, podem comptar fins a cinc novel·les, o bé tres si n'eliminemGironaiEl campanaret.Joan Fuster,aLiteratura catalana contemporàniade 1971, n'esmenta només dues perquè llavorsL'herènciaencara no havia vist la llum. Resulta curiós que alguns manuals posteriors mantinguin el còmput deFuster,anacrònic a partir de l'any següent. Encara el 1993,Josep Palau i Fabreva escriure un article titulatL'única novel·la de Josep Plaon es pot llegir que «Plava escriure o va creure escriure dues novel·les,El carrer estret iNocturn de primavera». Més tard, l'any 1999, al capítol queCristina Badosadedica aPladinsLiteratura catalana contemporània,no esmenta ni una sola de les novel·les. En la mateixa línia, aLa novel·la catalana de postguerra, de 1982,Joan Triadú esmenta, de passada, els «intents novel·lístics» dePla,com si la tasca del crític fos diferenciar els intents de les novel·les pròpiament dites.

Una part de la responsabilitat es pot atribuir al mateixPla,que s'havia referit a la novel·la com «la literatura infantil dels adults». I, no obstant això, les seves novel·les formen un petit cicle balzaquià que cobreix les poblacions principals de la demarcació, que serien, per ordre de publicació, Palafrugell, Girona, la Bisbal, Llofriu i Torroella de Montgrí. Certament, no posseeixen la trama absorbent d'unbest-seller, però es poden situar en el context de l'experimentalisme narratiu del segle XX, des de l'avantguarda fins alnouveau roman. Al cap i a la fi,JosepPlaera un devot confés deJames Joyce.

Notícies relacionades

La vella amistat de dos genis

Pla de viva veu

Novel·lista frustrat

Com ell mateix va reconèixer, va ser un novel·lista frustrat per la voràgine periodística. I, tot i així, tal com apuntaValentí Puig,«podríem prescindir de la seva obra memorialística i només amb les novel·les i relats tindríem un escriptor de primer ordre en la literatura catalana».