Un ‘flasca’ suprem

Vaig dir, comentant la iniciativa de la Fiscalia General de l’Estat al demanar la presó per a Santos Cerdán, que potser aquest gest, a més de poder entendre’s com un tallafoc per al partit del Govern, podia entendre’s com una subtil manera d’acabar amb el divorci que vivim entre dues institucions tan importants com la fiscalia i la judicatura, que estan a matadegolla molt perillosament.

La notícia que vam conèixer que la Sala Segona del Tribunal Suprem va rebutjar l’exposició raonada que li va fer el pintoresc jutge Peinado de manera molt contundent, ens permet alimentar esperances que l’armistici sigui pròxim, o que entreveiem una treva.

Peinado havia efectuat la seva exposició raonada al Suprem, partint que Bolaños, que com saben és ministre de Justícia, hauria incorregut en un delicte de fals testimoni al declarar davant seu. Els magistrats del Tribunal Suprem, amb la competència i la contundència pròpia del més alt tribunal de la jurisdicció penal, van clavar un bon flasca al jutge, recordant-li que el fals testimoni necessita que la declaració del testimoni constitueixi una falsedat objectivable, i que, de moment, ja que el cas segueix en investigació, no hi ha cap veritat objectiva amb què contrastar el que va dir en la seva declaració el ministre Bolaños.

I no es van aturar aquí, sinó que arriben a parlar, amb referència a la investigació judicial que dirigeix Peinado contra la dona del president del Govern, que no existeix el més mínim indici, mínimament fundat, ni dotat de versemblança, sobre el fet que Bolaños hagués tingut alguna participació en la contractació de Cristina Álvarez com a assessora de Begoña Gómez. Conseqüència immediata d’aquesta afirmació de la Sala Segona és que la imputació de malversació que Peinado pretenia fer contra el ministre de Justícia es considera totalment infundada, la qual cosa sens dubte constitueix una estirada d’orelles majúscula a aquest magistrat.

I diuen una cosa més, que s’acosta una mica a la meva tesi de l’armistici, al retreure al jutge Peinado que no hagués consultat la Fiscalia abans d’elevar l’exposició raonada, la qual cosa hauria sigut aconsellable, diu la Sala Segona, en una resolució de la transcendència de la qual pretenia el jutge Peinado que assumís el Tribunal Suprem.

I no només això, sinó que arriben a acusar el jutge Peinado d’ocultar dades rellevants en la seva exposició, que va haver d’aportar la Fiscalia, com l’ofici de la secretaria general de la presidència del Govern, que era rellevant per conèixer la normativa que regeix el nomenament d’un empleat eventual i les seves funcions.

Notícies relacionades

Quan els populistes ens donen la raó

Una Ryder Cup catalana

De tot això dedueixo, i no vull equivocar-me, que la investigació de Peinado, després de la interlocutòria del Tribunal Suprem, està bastant tocada i sens dubte revela que la falta de la mínima imparcialitat que també ha de tenir un magistrat quan instrueix una causa penal, tot i que sigui el director de la investigació, no resulta ja predicable d’aquest magistrat, que ha arribat a efectuar una imputació falsa de delicte. Perquè el fals testimoni és un delicte, que Peinado va imputar a una autoritat, que a més és el ministre de Justícia de l’Estat espanyol.

Celebrem aquesta resolució del Tribunal Suprem, pel que diu i pel que suposa, i sobretot perquè, com insisteixo, és molt dolent per a l’Estat que les seves més altes institucions, els tres poders a què es referia Montesquieu, s’ataquin constantment. I tot el que contribueixi a pacificar el joc democràtic, ha de ser aplaudit..