Un espectacle avorridet

Organitzar una gala com la dels Oscars no és gens fàcil, és una feinada molt important. Aquest any, em temo, no els ha sortit gaire bé. Reconeguem-ho. L'espectacle va ser avorridet. Jo no el vaig veure sencer, hauria estat excessiu. El que sí que vaig veure, evidentment, van ser els premis importants. I en parlaré primer de tot. Dues coses. Primer, bravo perNatalie Portman.Ha fet una feina extraordinària aCisne negro. Balla de meravella i això, diguin el que diguin, no és fàcil per a algú que es dedica a l'actuació. M'alegro molt del seu Oscar. Segon, em va saber molt de greu queJavier Bardemes quedés sense estatueta. Hauria estat fantàstic i a mi, personalment, m'hauria fet una il·lusió bàrbara. Però se'l va emportarColin Firth,que ha portat a terme un gran paper aEl discurs del rei. Jo sempre vull que guanyin els de casa i, fins a l'últim moment, vaig pensar que el premi se l'emportavaJavier.És un actor enorme que a Hollywood genera admiració i simpatia. Però no va poder ser. I no passa res perquè estic convençut que guanyarà més Oscars. Segur, seguríssim.

Molts han opinat que l'Acadèmia s'ha rendit a una pel·lícula clàssica comEl discurs del reien lloc de premiar-ne una de més trencadora comLa red social, deDavid Fincher.Que consti que jo, com a cineasta, estic a favor dels experiments. Tant si surten bé com si surten malament. Em sembla molt interessant investigar en les noves formes de narració. I també necessari. El públic, abans, veia 50 imatges per segon. Ara en veu 1.000, així que s'imposen canvis en la manera de narrar. Un cop dit això, no ens oblidem que els films clàssics també estan molt bé. Tinc molt de respecte a la via clàssica i, sincerament,El discurs del reiés una gran pel·lícula.

Notícies relacionades

Les sòlides 'Valor de ley' i 'La xarxa social' surten derrotades

Molt poca originalitat

Després de parlar dels actors i de les pel·lícules torno a l'avorrideta gala. Els americans són molt bons fent espectacle, però a vegades s'equivoquen. La cerimònia dels Globus d'Or està menjant terreny a la gala dels Oscars. Sobretot aquest any, que va resultar molt amena. Com a tasca de promoció de les pel·lícules és una cosa del tot fantàstica perquè no es deixa de parlar dels films i els actors. El problema és que arribem massa cansats als premis de l'Acadèmia. A més a més, no ens oblidem que els guardons són un joc. Són importants des del punt de vista de la indústria (s'allarga la vida comercial de les pel·lícules i aquest fet és bo) però no tenen tanta rellevància des del punt de vista creatiu. Les meves pel·lícules favorites no tenen un Oscar. I no són ni una ni dues. La llista és interminable. Conclusió: posem les coses al seu lloc.

Per cert, i per acabar, molts em pregunten si he pres nota de cara a la pròxima edició dels Goya. Ja saben que la meva intenció és convertir-me en president de l'Acadèmia del Cine Espanyol. Només diré una cosa: de tot se n'aprèn.