ANÀLISI

Molt poca originalitat

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Quan un actor és nominat a l'Oscar per interpretar un personatge amb algun tipus de minusvalidesa física o mental, el més normal és que els altres quatre nominats decideixin absentar-se de la cerimònia. Si no ho fan és per guardar les formes, naturalment, i per si hi ha xamba. Però la realitat és que ho tenen molt malament. Ha estat així des de fa una pila d'anys i no sembla que el tòpic, perquè ja s'ha convertit en un tòpic, hagi de canviar. De manera que si l'Oscar a la millor pel·lícula per aEl discurs del reiestava mig cantat --llavors, ¿per què dimonis nominenToy Story 3,per exemple, si saben perfectament que li donaran l'Oscar al millor film d'animació i ja està?-. El dels millors actors principal i secundari tenia gravat el nom deColin FirthiChristian Bale des que es van oficialitzar les nominacions. I amb això no vull dir queFirthno estigui bé com el tartamut rei Jordi VI -encara que tampoc és el millor treball de l'excel·lent actor anglès- i que Baleno compleixi de sobra en el seu paper d'addicte al crac i expúgil babau, però des de fa anys aquest tipus de treballs no són premiats per les estrictes qualitats actorals, sinó perquè es dóna per suposat que és més difícil interpretar algú amb deficiències que algú que no en té. I no sempre és així.

Notícies relacionades

Aquests dos guardons, i el de millor pel·lícula, i encara més el de millor director -¿algú que hi toqui es pot creure que el treball de direcció deTom HooperaEl discurs del rei és més original i meritori que el dels germansCoenaValor de leyo fins i tot el tan barroc comépatantedeDarren AronofskyaCisne negro?- són, ho sento, un insult al sentit comú, si és que els votants encara en tenen.

Un dels pocs premis sensats, de lògica irrefutable, és l'obtingut perAaron Sorkin: David Fincher,cineasta amb un concepte visual molt personal, s'ha doblegat aLa xarxa socialal fantàstic guió adaptat deSorkin,de manera que en aquest cas s'ha fet justícia. Aquest any els Oscars han estat tan previsibles i ultraconservadors com la mateixa cerimònia. Almenys, als Globus d'Or es va poder disfrutar de l'humor dur i vidriòlic deRicky Gervais.