Un director molt anglès

Diumenge a la nit, amb l'estatueta daurada a la mà, Tom Hooper semblava el germà petit del canadenc James Cameron (Titanic). El guanyador de l'Oscar al millor director és, no obstant, un producte genuïnament made in Britain, poc habitual, fins al moment, en el cercle dels grans de Hollywood. Comparat amb els pressupostos de la meca del cine, El discurs del rei és una pel·lícula de cost assenyat i modest.

La carrera de Hooper, un londinenc de 38 anys, ha transcorregat principalment a la televisió. El discurs del rei no és la primera incursió que fa en la història de la monarquia britànica. Hooper ja havia rodat la prestigiosa minisèrie Elizabeth I,per al canal HBO, protagonitzada per Helen Mirren (en el paper de la Reina Verge) i Jeremy Irons. El seu treball va aconseguir nou Emmys i tres Globus d'Or.

Fill d'una escriptora australiana i d'un britànic professional dels mitjans de comunicació, Hooper respon al perfil d'una vocació precoç. Als 13 anys va rodar el primer curt després d'haver llegit un manual titulat Com fer cine i televisió. Els seus pares el van enviar a una de les escoles privades més prestigioses i liberals del país, la de Westminster, per on també ha passat l'actriu Helena Bonham Carter. Als 20 anys va debutar com a professional, amb un curt per a Channel 4, mentre cursava Literatura anglesa a la Universitat d'Oxford, on va dirigir un grup de teatre del qual formaven part altres estudiants, com Kate Beckinsale i Emily Mortimer.

Els seus primers passos com a realitzador els va fer, igual que altres cineastes principiants, en el món de la publicitat. D'aquí va saltar al de les sèries, i va arribar a filmar alguns episodis d'Eastenders (que TV-3 va emetre com a Gent del barri), el popularíssim culebró de la BBC. La gran oportunitat va arribar amb una altra sèrie, Prime suspect, protagonitzada per Mirren, convertida en comissària de policia.

La idea d'El discurs del rei va sorgir després que la mare del director, Meredith, veiés una obra de teatre sobre la tartamudesa de Jordi VI. «Tinc una nova pel·lícula per a tu», li va dir. El guió feia molt de temps que esperava el moment oportú per sortir a la llum. David Seidler, que s'ha emportat l'Oscar com a millor guió original, havia començat a donar-li forma fa gairebé 30 anys. El 1982, des del Palau de Buckingham li van fer saber que la reina mare Isabel, viuda de Jordi VI (el paper que interpreta Bonham Carter), considerava la història massa dolorosa i preferia que no s'abordés mentre ella estigués viva. Seidler va respectar el desig fins a la mort de l'anciana el 2002.

Respecte i tradició

Notícies relacionades

Bad Gyal mana el dia inaugural del Share Festival

Madrid canvia la llei per donar més control als concerts del Bernabéu

Molts guionistes de Hollywood haurien ignorat el prec, perquè no existia fórmula legal per impedir-ho. «Crec que el respecte que David va mostrar forma part de l'ADN de la pel·lícula», ha comentat Hooper, sorprès que alguns membres de la crítica i el públic l'hagin lloat, per «haver tractat els membres de la reialesa com a éssers humans». El film va causar certa inquietud a Bu-

ckingham, abans d'estrenar-se. Poc després es va saber que Isabel II havia vist en privat la cinta i que hi havia donat la seva aprovació. La història del rei que no ho va voler ser, lluitant en temps de guerra per vèncer les seves limitacions, ha commogut els britànics, que han aplaudit a les platees dels cines. Hooper, amb el seu clàssic, tradicional i impecable film, ha fet un gran servei a la corona.